Un grup de afiliats de l’ONCE ha pogut fer un recorregut tàctil i sonor per les sales i jardins de la Fundació Joan Miró per descobrir l’art de l’artista. La jornada ha estat una demostració viva de com l’art pot ser inclusiu quan es fa accessible a qualsevol visitant. “La ceguesa i la discapacitat visual no constitueixen una barrera insalvable per accedir a la cultura ni a l’obra artística”, destaca a l’Infobarris Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya.
Mans que es converteixen en ulls
Pels participants, la visita va ser tota una experiència sensorial i emocional. “Les explicacions són imprescindibles per fer-nos una idea exacta del que toquem. Quan toquem i ens ho descriuen, la visió és gairebé perfecta”, explica Ramon Gironés, afiliat de l’ONCE. Gironés va perdre la vista, però conserva imatges mentals molt nítides. Per això, si li descriuen una escultura la pot reconstruir. “Tinc les imatges perfectes d’un edifici, una dona, un paisatge… A més, puc notar la textura del formigó, del marbre, el granulat, amb tot plegat perceps molt més”, afegeix.
Poder tocar en un museu les obres no és un fet gaire habitual, però per a persones amb problemes de visió és fonamental. “No a tot arreu tenim l’oportunitat de tocar. Poder fer-ho com aquí és el màxim que pots tenir per ampliar la cultura. Segur que Miró estaria contentíssim”, assenyala.
Tecnologia per ampliar la mirada
La Marisol Bilbao, una altra afiliada, va combinar el tacte i les explicacions de les guies amb unes ulleres de intel·ligència artificial, que li descriuen amb detall allò que no pot tocar. “El fet de no veure no m’arronsa d’anar a un museu. Hi ha qui diu: ‘Si no ho veuré, doncs per què hi vaig?’. Però no és el meu cas. Soc molt fan de les noves tecnologies”, explica. A més, també fa servir codis QR per obtenir informació addicional. “Puc anar més al detall estic molt emocionada”, comenta.
Un museu per a tots els visitants
El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, va destacar el valor simbòlic d’iniciatives com aquesta. “Hem tingut una visita molt especial. Han pogut experimentar coses que normalment són difícils de trobar i fer en els museus”, assenyala. Per a la institució cultural la relació amb una entitat social com l’ONCE és essencial. “L’art ha de ser per a tots els visitants. Veure com reaccionen ens dona idees per millorar encara més”, comenta.
A banda de l’edifici i les obres, la visita també va incloure un dels espais restaurats recentment, el Jardí dels Xiprers, on també es va poder tocar una escultura.
“Prohibit no tocar”
Enric Botí va aprofitar la visita per fer una crida a tots els museus. “Necessitem personal format que tingui ben clar com ha de comunicar l’existència de les obres, també la retolació en braille, maquetes i sobretot un cartell que digui: Prohibit no tocar“. En aquest sentit, el delegat de l’ONCE a Catalunya defensa que els museus incorporin escultures tàctils sempre que sigui possible. “Les peces que no siguin de gaire valor poden ser tàctils i, quan no és viable, se’n poden fer rèpliques més petites, molt similars, que ofereixen una percepció més realista”, afegeix.
Botí recorda que el tacte no només permet reconèixer formes sinó que obre una dimensió sensorial que sovint passa desapercebuda per als que hi veuen. “En gaudir tàctilment de les escultures, el que fem és gaudir de les textures: si són fredes o càlides, si són rugoses o suaus. És una percepció que difícilment tindreu amb la vista, però que amb el tacte la gaudeixen plenament”, destaca.
El cupó de l’ONCE de dilluns, 20 d’abril, ha commemorat el 50è aniversari de la Fundació Joan Miró. El sorteig coincideix també amb el dia del naixement de l’artista.
