La cantant santsenca Núria Feliu ha mort als 80 anys. En la seva llarga trajectòria, la popular cantant va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans, en els seus més de 40 discos.

La notícia ha creat una onada de condol a les xarxes, en què els principals líders polítics, culturals i socials del país en lamenten la pèrdua.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat en el plenari municipal, el dol per la mort d’una “icona” de la cultura barcelonina i catalana com Núria Feliu. Colau ha interromput el ple municipal que s’estava celebrant per expressar aquest condol cap a la família en conèixer la notícia.

Reconeixement al “llegat” de la seva trajectòria

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat que “Catalunya ha perdut una música i una artista molt estimada per moltes generacions del país”. A més, ha assenyalat el fet que, durant la seva trajectòria, cultivés múltiples gèneres musicals, recuperés diverses cançons i estigués vinculada a la música més popular. “La cultura catalana està de dol”, ha assegurat Aragonès, que ha dit que cal valorar el “llegat” que deixa l’artista, no només en l’àmbit musical sinó pel seu “compromís amb la societat, especialment amb la seva vila de Sants però també amb el conjunt i els drets del país”.

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha rebut la notícia de la seva defunció aquest divendres al matí en una botiga de discos de Barcelona, des d’on ha recordat que Feliu “ha acompanyat moltes generacions” i que sempre “ha fet el màxim per la difusió de les nostres músiques i de la nostra llengua”. El ministre ha donat el seu sentit condol “als seus familiars i amics i a tots aquells que durant molt de temps han gaudit de la seva obra i de la seva feina”.

Els regidors de l’Ajuntament també han publicat missatges de comiat. Marc Serra, regidor del districte de Sants-Montjuïc, ha destacat la seva tasca de divulgació del barri de Sants arreu de la geografia catalana i més enllà.

Jordi Martí, tinent d’alcalde de Cultura i regidor de Presidència i Pressupostos, ha reivindicat la seva música “tan enorme com heterogènia, i les seves col·laboracions amb un altre il·lustre barceloní, Tete Montoliu”, que ha qualificat d’ “inoblidables”.

Agraïment per la seva implicació en la lluita per la cançó catalana

Plataforma per la Llengua ha lamentat la mort de la Núria Feliu, “figura cabdal de la música en català”. En un missatge publicat a Twitter han mostrat el seu agraïment “per la seva implicació en la lluita per la promoció de la nostra llengua, així com el condol a familiars i amics”.

L’Arxiu Muncipal de Barcelona l’ha recordarat com “tota una icona de la cançó catalana i gran defensora de la cultura popular”. També han informat que a l’Arxiu de Sants-Montjuïc es conservarà tot el seu fons, format per diferent tipologia documental i objectes de la seva trajectòria personal i professional.

Des d’Òmnium li han atorgat el càrrec simbòlic d'”ambaixadora santsenca i catalana universal”.

Cantants molt propers a ella, com Marina Rosell o Maria del Mar Bonet, i actrius com Itziar Castro han publicat records compartits a les xarxes.

Feliu també era barcelonista

Des del món de l’esport també han deixat missatges recordant la seva contribució al Futbol Club Barcelona i a la Unió Esportiva Sant Andreu.

Núria Feliu va ser una de les pioneres de la Cançó i la primera veu en català del jazz.