L’agrupació ja ha fet altres intervencions artístiques en mobiliari d’altres punts de la ciutat, com a la plaça de Goya, a Ciutat Vella. De fet, Deb van Dee promociona les seves accions a través d’una pàgina de Facebook per donar visibilitat a les seves reivindicacions. Fins al moment han reunit més de 700 seguidors, molts d’ells veïns que admiren les seves “obres urbanes”.
Amb aquesta acció, el col·lectiu ha mostrat la seva disconformitat amb la implantació de cadires urbanes individuals, que cada vegada és més creixent. “Fem un homenatge als bancs, on abans hi cabia més d’una persona a la vegada. Ara ja no n’hi ha”, comenta Guillermo Enforma, un dels membres de Deb Van Dee. Aquesta acció artística també serveix per denunciar, segons Enforma, que ja no hi ha bancs a la ciutat perquè els sense sostre no hi puguin dormir: “S’invisibilitza i s’impossibilita la seva vida a través del disseny la vida d’aquestes persones”.
Utilitzen llana perquè és un material càlid que, segons ell, és ben rebut per la ciutadania. L’objectiu és crear petites metàfores per tota la ciutat. Per exemple, també uneixen les cadires urbanes amb les papereres que sovint hi ha a tocar per transmetre que, segons el col·lectiu, el disseny urbà no està ben planificat.
A Barcelona han fet accions a Ciutat Vella i al Guinardó, però també s’enduen cabdells de llana a la maleta quan viatgen. Ja han deixat la seva empremta a Madrid, València, Conca, Sevilla, Santander i Berlín.
