Carme Portacelli, la directora del TNC, va dir que volia obrir el teatre al món i s’evidencia entre el 18 i el 21 de novembre la Sala Gran, que rep la visita de la companyia sud-africana Isango Ensemble. Els seus espectacles tenen un gran component musical, i el muntatge que presenten, ‘A man of good hope’, no n’és una excepció.

22 intèrprets a escena per explicar, amb molta música i ball, però també diàlegs, una història real. La de l’Asad, un noi somali que durant la guerra civil del país es va quedar orfe als nou anys. La seva vida va ser un periple per trobar un lloc segur on viure. Finalment, va poder, als 20 anys, realitzar el seu somni: emigrar a Sud-àfrica. Allà, però, va ser víctima de la xenofòbia, i no precisament dels blancs. “Àfrica no és un tot. Hi ha cultures i religions molt diferents. Si un negre pobre sud-africà veu que arriba un immigrant somali que, amb esforç, es guanya la vida, pensa que l’han enganyat”, explica el director, Mark Dornford-May.

Fundador d’Isango Ensemble

La història de la companyia es remunta a finals del segle passat, quan el britànic Mark Dornford-May va anar a Sud-àfrica per muntar un espectacle durant una estada de sis mesos. Però s’hi va quedar 20 anys i amb l’espectacle va fundar la companyia, on encara avui hi ha membres dels inicis. “Vaig començar fent una audició per a 2.000 joves negres dels suburbis. No havien tingut mai cap oportunitat, perquè hi havia hagut l’Apartheid”, comenta el director.

Isango Ensemble ha dut a escena òperes com ‘Carmen’ o ‘La flauta màgica’, però ha muntat obres amb jazz o música d’arrel, com ‘A man of good hope’. És la companyia més internacional del seu país. Ha fet gires pels Estats units, Austràlia, el Japó o Nova Zelanda, a banda de llargues estades a Londres.