Barcelona va ser la primera gran ciutat que va proclamar la república el 14 d'abril de 1931. Ho va fer Lluís Companys des de l'Ajuntament, on havia anat a recollir la vara d'alcalde després de guanyar les eleccions municipals. Poc després, el mateix 14 d'abril, Francesc Macià va proclamar l'Estat Català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques, quan des de Madrid encara no s'havia pres cap decisió en ferm. JOSEP PICH, professor d'Història de la UPF "Quan a Madrid encara s'estan pensant si proclamen o no proclamen la república, Lluís Companys proclama la República Federal Espanyola. L'altre va a l'edifici de la Diputació, del que serà la Generalitat, i ell no proclama la república espanyola sinó la República Catalana dins de la Federació dels Pobles Ibèrics. Amb quina legitimitat? Amb la mateixa que unes hores més tard quan això arriba a Madrid, els digrigents republicans diuen si a Barcelona han proclamat dues repúbliques potser que sortim a proclamar la República Espanyola". Veient que Barcelona i altres ciutats i pobles espanyols havien proclamat la república, a Madrid, finalment, un comitè revolucionari va constituir el govern provisional de la República Espanyola. A les ciutats bona part de la població va sortir al carrer a celebrar-ho. Però la història de la Segona República va ser curta. Encara més la de la República Catalana, que va durar pocs dies, després que es negociés amb el Govern espanyol que Catalunya es convertís en una autonomia, l'única d'Espanya. La República Espanyola va acabar cinc anys després amb l'inici de la Guerra Civil. Durant aquest temps es van aprovar drets com el del divorci, el matrimoni civil, el dret de vot de les dones o l'oficialitat del català.
