A l’abril del 1998, el grafiter estatunidenc Kenny Scharf va venir a Barcelona per fer la primera exposició individual a l’estat espanyol, i va triar la galeria Cotthem. Una estada a la ciutat que va aprofitar per pintar un dels seus grafits al vidre de la seu del betevé: un televisor amb un ull i personatges figurats que tenien una aparença provinent d’una altra galàxia. L’obra va sorprendre els vianants que a l’altra banda observaven la feina d’un dels artistes més emblemàtics d’art urbà de l’East Village a Nova York.
Scharf, juntament amb els artistes del moviment underground novaiorquès, Jean-Michel Basquiat i Keith Haring —autor del mural contra la sida al CCCB— van fer possible a la dècada dels 80 que l’art del grafit entrés amb majúscules a les galeries comercials, i més tard, ho van fer als museus d’art contemporani.
Què va passar amb el grafit durant el trasllat de betevé?
Durant set anys, el grafit de Kenny Scharf va romandre intacte a la vidriera de betevé, però el juliol de l’any 2005 la televisió municipal va traslladar-se a la ubicació actual, a la plaça de Tísner, al Parc de la Llacuna del Poblenou. Fins aquell moment, alguns museus com el MACBA s’havien interessat en l’obra i l’equip de producció de betevé ja havia redactat un conveni de cessió per garantir-ne una bona ubicació i la seva preservació al patrimoni de la ciutat.
L’afirmació que diu que la visió de l’art és subjectiva és una evidència, i el final de l’obra pictòrica de Kenny Scharf així ho demostra, ja que un cop es va produir el trasllat, el 22 de juliol del 2005, la brigada de neteja de la que seria la seu central de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) va esborrar el grafit, el va convertir en efímer i, per tant, Barcelona va perdre una obra d’art.
Nit temàtica sobre el procés creatiu de Scharf
La cadena municipal va dedicar una nit temàtica a l’artista, en la qual es va poder seguir la realització del mural amb què l’artista volia apropar l’art de carrer als mitjans de comunicació.
