La companyia Teatracció acaba de celebrar els 25 anys d’història. El projecte va començar en un local del barri de la Prosperitat. Àngel Bonora, director i ànima de la iniciativa, tenia un propòsit: intentar fer del teatre una eina educativa i de transformació social.
Temàtiques de salut i prevenció per als joves
“Vam començar l’any 2000 amb l’obra Que sí, vida, que parla del VIH, la sida i les infeccions de transmissió sexual per treballar sobretot l’aspecte afectiu i sexual dels joves“, recorda Bonora. En aquell moment, assenyala, aquesta temàtica era de gran preocupació. “El missatge que es donava als joves era: el sexe és mort i, per tant, cal evitar-lo. Però els joves volen viure i nosaltres ho vam capgirar”, apunta.
Per fer-ho van contactar amb Sida Studi, una associació especialitzada i pionera a Catalunya en documentació i prevenció sobre el VIH. “Els va encantar la proposta i vam treballar plegats per treballar en una obra de teatre, també en col·laboració amb el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona”. L’obra és una una fusió entre el teatre de gest i text, amb una participació activa dels espectadors. “Fem servir un llenguatge provocatiu, que fa que connectem molt amb els joves i se sentin identificats amb les escenes que muntem“, comenta Anna Tereshchenko, actriu i professora de l’Escola Teatreacció.
Pioners a obrir debat entre l’obra i els espectadors
Aquesta obra va crear un gran interès i va entrar dins el Programa de prevenció i assistència de la sida de la Generalitat. Es tractava d’una activitat innovadora que arribava als joves. I aquest és precisament el punt fort de la companyia, pionera a introduir el teatre fòrum, amb un repertori d’obres que compten amb la participació i obren el debat entre el públic.
“Vaig participar en la creació de dues obres, Stop covid i Com t’estimo, una obra de prevenció de violències masclistes. Va ser un procés interessant, sempre col·laborem amb entitats especialitzades en les temàtiques”, explica Tereshchenko.
“Ho fem d’una forma amena, divertida i provocativa. Estimulem el jovent sobre temes que preocupen a les famílies i les comunitats educatives”, assenyala Bonora. La companyia ha tractat també temes com les drogues amb l’obra No em rallis. “El jove es veu com en un mirall reflectit, a partir de situacions dramàtiques. És la manera d’enganxar-los. Parlen de les coses que els preocupen però sense implicar-s’hi personalment, ho fan a través dels personatges. Aquesta és la màgia i el poder d’aquest teatre”, conclou el director de la companyia.
Especialistes en el teatre del gest i la creació
Àngel Bonora va estudiar a París a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq, un centre especialitzat en teatre físic i de gest. Anna Tereshchenko va aprendre la mateix pedagogia a l’Escola Internacional de Teatre Berty Tovias. Aquests coneixements els transmeten als alumnes de l’escola i dels tallers de teatre.
“Estudiem diferents territoris dramàtics, teatre de màscares, màscares expressives, la màscara neutra, el clown i el melodrama. Fem una formació molt completa però també donem eines per a la creació teatral”, explica Tereshchenko.
