Afegeix betevé com a font preferidaEl 7 de maig de 2001, va fer exactament 25 anys que va arribar a les llibreries una novel·la destinada a convertir-se en un clàssic de tots els temps: L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Actualment és, de fet, la segona novel·la d’un autor peninsular més llegida de la història, superada només per El Quixot. Ha estat traduïda a 50 idiomes, entre els quals el mongol, i les reedicions no s’aturen.
Uns 50 milions de lectors acumula ja la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats, encetada amb L’ombra del vent i a la qual seguirien El joc de l’àngel (2009), El presoner del cel (2012) i El laberint dels esperits (2017).
Sintonia amb nous lectors
Per l’editor de Ruiz Zafón, Emili Rosales, l’impacte és tan extraordinari que la novel·la es pot considerar ja un clàssic contemporani. “Ara, a més, sintonitza especialment amb lectors que estimen les històries gòtiques i romàntiques”. De fet, coincidint amb el 25è aniversari, s’acaba de publicar una reedició adreçada al públic juvenil, amb una portada diferent a l’original.
A més, el mes d’abril el Grup 62 va organitzar un joc al Recinte Modernista de Sant Pau. Una experiència immersiva que van gaudir unes seixanta persones que, per unes hores, van transitar il·lusòriament pel cementiri dels llibres oblidats, la icona de la tetralogia. Al llarg d’un quart de segle, la novel·la ha inspirat diverses rutes literàries i fins i tot una versió musical en forma de simfonia.
L’obra de Ruiz Zafón, traspassat el 2020, va tenir l’encert de barrejar amb força narrativa el relat d’intriga i de suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums. “És un llibre excepcional per la gran quantitat de personatges amb els quals t’identifiques”, afirma Rosales. D’altra banda, i atès que Barcelona és un personatge més de la novel·la, s’atribueix a L’ombra del vent haver tornat a posar la ciutat en el mapa literari mundial.
