La parròquia de Sant Àngel Custodi era el punt neuràlgic de la Festa Major d’Hostafrancs quan es va començar a celebrar, ara fa 160 anys. La festa es feia en honor del sant que dona nom al temple, que s’havia portat en processó uns anys abans des de l’església de Santa Anna per convertir-se en el patró del barri. Feia 20 anys que Hostafrancs s’havia constituït com a barri de Barcelona, però fins llavors no havia tingut mai ni patró ni festa major. Des d’aquell moment, només en dues ocasions, durant la Guerra Civil, no es va fer la celebració.
La festa de les entitats
Segons explica el periodista Albert Torras, autor del llibre ‘La Festa Major d’Hostafrancs’, en aquella època —mitjans del segle XIX— era habitual que les festes les organitzessin les entitats i que se celebressin en espais tancats, com per exemple els locals dels ateneus o els orfeons. Les classes més populars solien muntar un envelat, que s’instal·lava al mig d’alguna plaça o carrer, i allà se celebraven els balls de festa major. En el cas d’Hostafrancs, l’envelat es va muntar en diverses ocasions a la plaça d’Espanya.
Actes tradicionals i moderns
Tradicionalment, a més de la missa en honor de Sant Àngel Custodi, se celebraven actes com la fira de magranes, balls tradicionals o trobades de puntaires. Ara, la festa l’organitza la federació d’entitats del barri, la FAECH, que ha recuperat algunes d’aquestes activitats que s’havien deixat de fer i n’hi ha afegit de noves, com el debat de la festa major.
Aquest any es vol que el debat sigui un espai molt participatiu en el qual el veïnat tingui l’oportunitat d’explicar els seus records entorn de la festa major del barri. Per commemorar el 160è aniversari també es farà un concert especial i un mapatge de vídeo projectat sobre la façana de l’Escola Miquel Bleach que explicarà la història de la festa. La Festa Major d’Hostafrancs d’enguany començarà divendres amb el pregó de Joana Siscart, última propietària de la cistelleria Siscart, un comerç centenari del barri que tancarà aviat.
