El 14 de novembre del 1924 a les sis de la tarda va sonar el primer indicatiu de Ràdio Barcelona, la primera emissora de l’estat. Dijous passat, aquesta fita va fer 100 anys. Durant tot aquest temps, el mitjà s’ha consolidat, ha passat per èpoques de cesura, ha crescut, ha retransmès moments històrics i també s’ha hagut d’adaptar a les noves tecnologies i la digitalització. Els periodistes de renom Neus Bonet i Josep Maria Martí han repassat la trajectòria de la ràdio i les seves experiències personals treballant-hi al betevé directe. Ells ho tenen clar, “la màgia és la veu i l’essència és l’escolta“.
La ràdio, testimoni de vida a la ciutat
Ràdio Barcelona, fundada per membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, va emetre freqüència per primera vegada l’any 1924. Tot i que hi havia altres emissores en proves a Madrid, la barcelonina va ser la primera llicència de tot l’estat. Des d’aquell moment, Ràdio Barcelona, l’actual SER Catalunya, va ser testimoni de la vida a la ciutat. Va obrir les portes del Liceu amb retransmissions d’òpera per al gran públic i amb la seva immediatesa inherent va permetre als oients sentir en directe moments com la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià l’any 1931.
El panorama radiofònic es va diversificar quan alguns dels fundadors es van deslligar de l’emissora adquirida per Unión Radio per crear Ràdio Associació de Catalunya, que va obtenir noves llicències. Superats els anys de censura i prohibicions franquistes, tots dos grups reconeixen fins al dia d’avui l’ofici dels professionals de la ràdio amb els premis Onda i els premis de Ràdio Associació.
Vivències
Josep Maria Martí és periodista —amb una llarga trajectòria a diferents mitjans—, gestor d’emissores de ràdio i professor universitari a la UAB. Neus Bonet és presidenta de Ràdio Associació de Catalunya i s’acaba de jubilar dels micròfons després de 44 anys de trajectòria, molts vinculat a Catalunya Ràdio.
La llarga experiència els ha portat a viure moments crucials, molts dels quals feliços i satisfactoris, i d’altres aterradors. Martí ha relatat com va viure des d’una emissora petita el cop d’estat del 1981: “Teníem la sensació que el període de llibertat d’expressió que feia tan poc que havia començat s’anava a acabar”. Per Bonet, una nit terrorífica va ser quan, en sortir de Catalunya Ràdio Tarragona, es van trobar amb un escàner de la policia sobre l’accident nuclear a Vandellòs. “El nucli va estar a 3 graus de rebentar”, ha assenyalat.
Digitalització i noves plataformes
100 anys després de la primera emissió de ràdio, podríem dir que estem entrant a l’era dels pòdcast, si no és que ja hi som. Davant la sensació que tothom pot comunicar, Martí ha admès que això és cert, però ha valorat la formació dels periodistes. Bonet ha descrit els pòdcast com “una manera d’apropar-se a un públic jove, que pot escoltar durant hores i hores persones parlant de coses que els interessen”. Així, ha remarcat que els periodistes, per altra banda, tenen la missió d’apropar la realitat a la gent des del rigor i l’honestedat.
Un futur prometedor
Contràriament a la profecia dels The Buggles, el vídeo no ha matat les estrelles de la ràdio. A més, els dos periodistes augurem un futur prometedor per aquest mitjà. “La comunicació per veu té un efecte enorme i el fet de no veure la persona fa que et puguis imaginar coses. Si el locutor sap jugar amb la veu, el so i l’ambient, pot crear una molt bona atmosfera”, ha detallat Martí. Bonet ha afirmat que “la màgia és la veu i l’essència és l’escolta. Si en 100 anys la ràdio ha arribat fins aquí, jo li dono llarga vida”.
