"Vetlla l'espai de mi que et configura i així sabràs que mai no s'interposa entre tu i jo cap llei de melengia" Els versos de Martí i Pol han estat per a molts la manera d'aficionar-se a la poesia catalana. "Vaig començar amb autors castellans, Machado, Miguel Hernández, vam començar a llegir poestia catalana i vaig trobar el Martí i Pol. Jo sóc mestre i intento encomanar la passió de la poesia i he treballat molt Martí Pol amb als nens." En aquesta llibreria celebren l'aniversari de la mort del poeta destacant-ne especialment els llibres. Però aquest és sempre un autor molt sol·licitat. "Forma part de les lectures prescriptives dintre del món de l'educació, i a més a més forma part de la vida cultural, és un poeta estimat, un poeta que encara està viu." També es pot comprovar la predilecció per Martí i Pol a la Biblioteca Mercè Rodoreda, al Guinardó, que té un fons especialitzat en poesia. Aquí, és el poeta català més demanat. ISABEL MINGUILLÓN, directora de la Biblioteca Mercè Rodoreda "Té la seva part més social, la seva part de compromís, tant del poble com nacional, té també la seva part intimista amb els seus poemes d'amor, per tant crec que pot atreure molts lectors diferents". "Aquest és l'espai que Barcelona ha dedicat al poeta. Els Jardins de Miquel Martí i Pol són al carrer de Sancho de Ávila entre Roc Boronat i Llacuna." Un espai que convida els visitants a llegir, per exemple, els seus poemes.
A les xarxes soscials, s’ha recordat la dècada de la mort del poeta amb l’etiqueta #10MMP.
Els textos del poeta de Roda de Ter han servit d’inspiració i de via d’entrada a la literatura catalana a diverses generacions des de l’any 1954, quan va publicar la primera obra, ‘Paraules al vent’.
Miquel Martí i Pol va ser diagnosticat d’esclerosi múltiple l’any 1970, una malaltia que el va condicionar molt però no va evitar que el poeta del poble continués plasmant en tinta unes paraules que s’han acabat convertint en himnes.
L’obra de Martí i Pol apareix en més d’una trentena d’àlbums musicals de diferents artistes. Sobretot de Lluís Llach, de qui n’era amic.