La Casa Planells, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), mostra l’habilitat del geni modernista per crear espai d’on no n’hi ha- L’arquitecte Arturo Frediani, que tenia el seu despatx ubicat al principal de l’edifici quan vam enregistrar el reportatge l’any 2012, la defineix així:
“És com una nina russa… Per fora, la casa sembla molt més petita del que després et trobes a dins”
Jujol aconsegueix crear un principal del 120 m2 en un solar cantoner de tan sols 80 m2 gràcies a l’altell i a una tribuna en voladís. La Casa Planells (Diagonal, 332) es va acabar de construir el 1926, a les acaballes del modernisme, per encàrrec del contractista Evelí Planells. És un edifici difícil de classificar estilísticament, construït “amb materials pobles“, confessa Frediani, sense un bon aïllament. Al llarg dels anys s’ha conegut popularment com la Casa dels Follets o la Casa del Bisbe.
Un passeig pel principal
Les línies corbes permeten el màxim aprofitament de cada racó del pis principal. Un exemple el trobem només entrar, al distribuidor sinuós en forma de serp, que dona accés a les tres estances de la façana principal, on les parets se substitueixen per 55 m2 de vidre que inunden de llum els espais, “hi ha més metres quadrats de vidre que superfície de terra” explica Frediani. La més gran d’aquestes habitacions, amb vistes a la Diagonal i al carrer de Sicília, descansa sobre el buit, un voladís que permet guanyar entrer 2 i 2,5 m2 de superfície “fins i tot crec que vulnerant la normativa del moment“. L’estança de parets sinuoses s’estructura al voltant d’un pilar, “la peça sobre la qual gira l’edifici” afegeix Frediani. El seu despatx d’arquitectura es va preocupar per recuperar el paviment original en mosaic romà format a base de petits hexàgons i el sòcol de marbre de tota la casa. Pel que fa a l’exterior, la façana es va restaurar l’any 2012.
Sense angles rectes
Ni les parets, ni les portes, ni cap de les finestres de la casa té cap angle recte, tot són formes arrodonides i ondulants, també a l’altell del principal, un altre dels recursos utilitzats per Jujol a l’hora de guanyar metres “per tenir totes les funcions pròpies d’un habitatge”, explica Frediani, un espai que es va destinar als nens. Si es para atenció, el pis és ple de petits detalls pensats per sumar utilitats, com la finestra de l’altell que aporta llum a l’estança i permet veure què qui entra i surt de la porta del pis.
Jujol i Gaudí
Amb motiu del 140 aniversari del naixement de Jujol, el 2019, la planta superior el Palau Güell va acollir una mostra dedicada a l’artista, en què es destacava la importància del color en la seva obra. L’exposició també feia èmfasi en el vincle entre Jujol i Gaudí, apuntant que la relació que els unia era la de col·laboradors. Un dels exemples més reeixits d’aquest treball conjunt és el revestiment en trencadís del gran banc mirador del Parc Güell, obra de Josep Maria Jujol.
