Azahara Novias (passeig de Fabra i Puig, 118) va ser un dels primers establiments especialitzats del sector, exclusivament dedicat a la venda de vestits de núvia a Barcelona. Va obrir portes el 1975 en una cantonada privilegiada, una de les més transitades per cotxes de la ciutat. Els seus grans aparadors miraven a l’avinguda Meridiana, a cavall dels barris de Porta, Sant Andreu i Vilapicina. L’any 2015 un equip de betevé va documentar la història d’aquest establiment del barri, que va apostar per la modernitat en una anys de canvi a la ciutat.
Una aposta per la modernitat
Azahara Novias va ser un comerç modern i trencador, explica el seu propietari, el Martí Jové, “en aquella època, el concepte d’una botiga de vestits de núvia era molt innovador, perquè no es feien els vestits de núvia al major. S’anava a ca la modista, i això era un concepte nou, de prêt-à-porter“. Per això va triar dos colors oposats, el blanc i el negre, que representessin la modernitat del local, “fa 45 anys hi havia molta innovació, es volia trencar amb el comerç antic, de tota la vida“. I van apostar per l’acer inoxidable.
Decoració retro
45 anys més tard encara conserven una taula original de l’època, un parell de cadires i una caixa registradora que funciona amb maneta. “Si se’n va la llum, podem seguir atenent, no passa res. I té decimals, així que en l’època de l’euro l’hem pogut seguir fent servir”, deia el Martí l’any 2015. També preserven algunes de les màquines de cosir de la firma Singer que s’havien utilitzat per confeccionar els arranjaments dels vestits de núvia. “Tot era manual, requeria de poca industrialització. Eren retocs personalitzats i, a vegades, es feien servir materials complicats que les màquines modernes de cosir no tenen”, puntualitzava el Martí. També conserven la peanya de fusta que s’utilitzava, i encara s’utilitza, perquè la núvia pugés amb el vestit per fer-hi les modificacions necessàries.
Un altre dels elements decoratius de la botiga que no ha variat amb els anys són les columnes revestides de petits mirallets quadrats de tessel·la ceràmica, que li donen un aire de discoteca, “era l’època del Travolta, de la ‘Fiebre del sábado noche’… hi ha hagut gent que ha vingut i m’ha dit, no ho treguis, que fa retro“, afirmava el Martí. És un local ampli, amb parets de vidre i molta llum natural on poder lluir els vestits de núvia. “Tenim més de 25 metres quadrats de llum natural, aquí no hi ha res íntim, tot és cap enfora”, explicava. Els aparadors d’aquesta botiga de vestits de núvia són sens dubte un dels més vistos a través del vidre d’un d’un vehicle motoritzat a tota la ciutat, tot i que molts de nosaltres, segurament, mai no hi hem parat atenció.
