Carlos Benpar és una figura imprescindible per entendre el cinema al nostre país, en el sentit més complet del terme: una disciplina moral i una creació com a espectacle, una combinació de rodatges i suports físics amb l’ús d’eines digitals, i la reivindicació d’una creació cultural víctima permanent de censures ideològiques, econòmiques i polítiques. La trajectòria cinematogràfica del director del Clot comença el 1968, amb el rodatge del seu primer llarg, Soplo de esplendor, un film que es va presentar al Festival de Locarno cinc anys després, el 1973. Però a més de veure i fer cinema, Carlos Benpar també ha escrit quatre llibres. Tótem sin tabú és la seva darrera publicació, un llibre de memòries sobre cinema, la seva relació amb la mare, l’amor i la mirada omnipresent de la mort.
