Les revolucions a Tunísia o Egipte es poden considerar revoltes 2.0? Diversos analistes s'han trobat aquests dies a Barcelona per mirar de respondre aquesta pregunta. Tots coincideixen en dir que les xarxes socials, especialment twitter i facebook, han ajudat a que les revoltes es fessin amb un temps rècord. De totes maneres no les consideren 2.0, ja que han estat revoltes del poble contra les seves dictadures. LALI SANDIUMENGE, periodista especialitzada en TIC al món àrab "No es pot dir revolució 2.0 entre altres coses perquè seria summament injust amb tots els veterans activistes defensors dels drets humans que porten molts anys treballant. També seria molt injust amb totes les persones ordinàries egípcies o tunisianes que van sortir al carrer i se la van jugar". Wael Abbas és periodista, blogger, i activista pels drets humans al seu país, Egipte. Creu que els totalitarismes no permetien la llibertat d'expressió, tractant els bloggers com a terroristes. WAEL ABBAS, periodista i activista egipci "Cada cop que anava i venia del país era tractat com si fos traficant de drogues. Em confiscaven tots els aparells electrònics que duia, el meu portàtil, CD's, DVD's, fins i tot les memòries de la càmera o del telèfon com si fossin il·legals". Els mitjans de comunicació tradicionals, sobretot Al-Jazeera han tingut un paper important a l'hora de difondre el que es gestava a les xarxes socials. Tot i això els analistes creuen que els mitjans tradicionals encara no s’atreveixen a parlar de moltes de les coses que expliquen els bloggers. WAEL ABBAS, periodista i activista egipci "Si la premsa fos lliure, no caldrien bloggers. Però fins que no ho sigui, hem de criticar-la, no només completar les notícies sinó també criticar-los per no fer la seva feina".
