A Barcelona ens podem connectar a Internet de manera gratuïta en 442 punts Wi-Fi que ofereix l'Ajuntament. Utilitzen el servei uns 52.022 usuaris al mes, però la majoria de barcelonins paguen per tenir una connexió més ràpida al seu domicili. En un futur també serà així? MANEL SANROMÀ, gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica "Una societat rica, que tingués coberta la sanitat, l'educació, etc. Hauria de donar un giga d'Internet a cada ciutadà? Jo crec que si la societat és prou rica, sí. Però és un tema de prioritats. Jo crec que en una societat avançada, superada la crisi, hauria de ser un dret ciutadà. Això és una creença que jo tinc particularment i que compartim amb molta gent de l'Ajuntament també." De moment, les operadores privades controlen les infraestructures, però la història d'Internet tot just acaba de començar. El debat està obert. I no només a Barcelona, sinó a tot el món. BEN SCOTT, New America Foundation / Stiftung Neue Verantwortung "Si vols una transició d'un sistema comercial a un sistema de servei públic has d'arribar a un acord amb les companyies de telecomunicacions o bé has de donar suport a les xarxes comunitàries emergents, associant-te amb les companyies de telecomunicacions, que són les propietàries de les infraestructures. O inventar un altre model, que satisfaci l'objectiu d'accés universal a Internet". A Catalunya hi ha una de les tres xarxes de telecomunicacons ciutadanes més importants del món: Guifinet. L'Ajuntament no descarta col·laborar-hi i es podrien plantejar com una opció per enriquir el mercat. LEANDRO NAVARRO, professor de la UPC "No crec que Guifinet sigui un substitut dels operadors comercials. Diria que no són competència sinó que són un complement. I sent un complement no veig cap problema a fer-los servir, a col·laborar, a ajudar a augmentar la diversitat perquè, realment, és un problema." De models n'hi ha molts, el que caldrà veure és si els internautes passen de ser clients dels operadors i es converteixen en ciutadans d'una xarxa oberta.
