Molts nervis i poca son. Han estat molts anys de feina per aquests científics i enginyers i ningú es volia perdre el llançament del satèl·lit. A 750 quilòmetres de la Terra, l'SMOS recollirà dades que ajudaran a millorar la previsió climàtica i a preveure fenòmens naturals com els incendis o els ciclons. CAROLINA GABARRÓ, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar i del CSIC "Tenim molt poques de salinitat, perquè el que es feia fins ara era anar amb vaixell i ara tindrem mapa de tot el món." I tot gràcies a una important fita tecnològica, un radiòmetre dissenyat per la UPC i construït a la Garriga. FRANCESC TORRES, investigador de Teledetecció de l'UPC "Mai s'havia portat aquesta tecnologia a l'espai... i s'ha desenvoluptat tota la tecnologia i algorítmes." Aquesta aventura espacial ha tingut moments d'incertesa. El senyal que confirmava el bon estat del satèl·lit s'ha rebut uns minuts més tard del previst. Un retard que alguns segur que recordaran aquest matí a l'escola. La primera part de la missió s'ha completat amb èxit. Fa només uns minuts, a un quart de cinc de la matinada el satèl·lit SMOS ha entrat en òrbita. Ara el repte és per als científics, que preveuen tenir els primers resultats d'aquí a sis mesos.
