“Walk down la Rambla”

Tal com ho fa el músic Quimi Portet a ‘La Rambla‘, els cartells dels venedors ambulants de refrescos del Mobile World Congress conviden els visitants a “walk down la Rambla”, és a dir, a caminar pel passeig sense abandonar les zones de “networking” o de treball.

Estan situades al primer pis del saló, just al passadís que connecta els diferents pavellons de la fira, i és difícil no entrar-hi. Són espais exteriors lluminosos pensats i dissenyats per relaxar-se però també s’han convertit en els indrets més adients per tancar negocis.

Coincidint amb la presència d’una dècada a la capital catalana, l’organització del saló ha decidit fer un homenatge a Barcelona i ha ambientat aquests espais seguint l’estètica d’alguns racons de la Rambla. Un dels aspectes més curiosos del disseny és que a les parets de vidre, a més del nom de l’espai, també hi ha la pronúncia entre claudàtors, tal com estableix l’alfabet fonètic. D’aquesta manera, els congressistes vinguts d’arreu del món poden saber com es pronuncien [li’sɛw] o [kənə’lɛtes] en català.

Tenint en compte que una de les icones del passeig són les estàtues humanes, l’organització ha decidit contractar-ne durant els dies que dura el congrés. El vaquer Luis Alberto, un dels clàssics de la Rambla, es mostrava satisfet amb aquest canvi d’ubicació perquè li permet “sortir una mica de la rutina”.

Tampoc no podia faltar-hi la font de Canaletes, que apareix representada diverses vegades amb una estàtua de cartró. En un escrit al vidre es reprodueix, en anglès, la llegenda sobre la font que diu que “qui beu de Canaletes, torna a la ciutat”.

Els congressistes poden fer una cervesa a la Boqueria, estirats en una gandula i escoltant música de guitarra, o bé tenen l’opció d’escoltar òpera al Liceu. També hi ha un espai dedicat al pintor Joan Miró, on es pot fer un beure o menjar a l’ombra de les obres del pintor català, i s’han decorat espais emulant la plaça Reial, el port, la rambla de Mar o els floristes i pintors de la Rambla.

A més de l’estètica, s’hi poden trobar altres similituds com el preu de les begudes, que és tant elevat com a la Rambla.