El projecte que lidera la doctora Zaida Álvarez a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya va ser l’escollit per destinar els diners de la segona edició de la beca Mike Lane, dels Castellers de la Vila de Gràcia. La investigació ha estat tot un èxit i ha aconseguit que ratolins paraplègics poguessin tornar a caminar injectant-los matriu natural descel·luralitzada a la medul·la espinal, un avenç científic extraordinari que, tot i que encara falten molts passos, permet plantejar-se començar el primer estudi clínic amb humans d’aquí a uns vuit anys.
Les matrius d’animals joves funcionen
Per poder veure si es podia regenerar la medul·la espinal amb matrius naturals, els investigadors de l’IBEC van agafar 75 ratolins. A 25 els van injectar matriu d’animals joves a la medul·la espinal; a 25 més, d’animals adults, i als últims 25 els van posar matriu d’animals vells. Tres mesos després els animals que havien estat tractats amb matriu joves havien recuperat la mobilitat.
“El que vam veure és que les matrius joves són capaces de regenerar les neurones danyades, són capaces d’induir fins i tot una millora a la regeneració i en el moviment dels animals després de 12 setmanes“, explica Álvarez, que lidera el grup de biomaterials per a la regeneració neural a l’IBEC. “Les matrius més adultes, en canvi, generen certa regeneració però no la suficient”, afegeix.
Impressió 3D amb matrius extracel·lulars
La regeneració de la medul·la espinal injectant-hi matrius naturals ha funcionat molt bé en animals amb un dany medul·lar recent. Ara l’objectiu següent és ajudar animals que fa temps que van patir el dany medul·lar. Per fer-ho utilitzaran la impressió 3D, creant biomaterials d’alta resolució que mimetitzen la medul·la espinal. Aquests andamis o construccions 3D els fan amb dos mètodes diferents: en un la impressora imprimeix directament amb les matrius naturals.
En l’altre, permet més precisió, primer imprimeixen un andami fet de resina: “A la medul·la espinal hi ha dos compartiments: el central, que té forma de papallona i és on trobem els somes o els cossos de les neurones; i el de la part exterior, on hem fet uns pilars, que és per on passen tots els feixos d’axons. El que fem aquí és omplir tot aquest andami de les nostres matrius en solució, això gelifica i després ho traiem, i obtenim el negatiu amb la part de la papallona plena de material i els pilars buits”, explica Álvarez. “Quan implantem això al ratolí, els axons entraran per aquests pilars buits i a la zona central nosaltres posarem cèl·lules noves, que ajudaran també a reconnectar les dues parts del teixit”, afegeix.
La doctora Álvarez va començar a investigar en aquest camp fa vuit anys als Estats Units i van aconseguir fer caminar els ratolins amb matrius sintètiques. Fa un any ho han aconseguit amb matrius naturals i es mostren optimistes. “El repte següent és poder-ho fer amb alguna teràpia combinatòria amb aquestes matrius, afegint-hi cèl·lules, proteïnes o drogues per afavorir la regeneració neuronal”, explica Álvarez.
La beca Mike Lane torna a recaptar diners per a la 3a edició
Els estudis “in vivo” amb els ratolins es van fer, en part, amb els diners de la segona edició de la beca Mike Lane, dels Castellers de la Vila de Gràcia, que va recaptar un total de 16.695,75 euros. Ara l’entitat torna a recollir diners per a la tercera edició i anima a tothom a participar-hi econòmicament, tant particulars com institucions. “Mai no saps quan te’n podries beneficiar, si això estigués passant fa 15 anys, ves a saber què hauria pogut passar amb la meva parella”, explica Marta Latorre, parella de Mike Lane, que afegeix que “el que volem és que això ajudi el màxim de gent possible“.
La iniciativa de la beca va sorgir per homenatjar Mike Lane, un casteller de Gràcia que va morir el 2017 arran d’un accident casteller que el va deixar tetraplègic. La primera edició va tenir lloc l’any 2019 i la va guanyar la Dra. Hatice Kumru, de l’Institut Guttmann. Es va destinar a un estudi per millorar la respiració dels pacients amb lesions medul·lars.
