Per a les persones amb deficiència visual és imprescindible que en els webs els colors estiguin contrastats, que la tipografia sigui accessible i no tingui serifs (com la Tahoma, Arial o Verdana) i que l’ampliació de la pantalla no distorsioni la imatge, explica Dolors Luna, cap de la Unitat d’Autonomia Personal i Accés a la Informació de l’ONCE a Catalunya. Aquests són els aspectes essencials que permeten que les persones amb problemes de visió puguin llegir el contingut del web, però el cas dels cecs és un capítol apart.

Les persones invidents utilitzen la tecnologia assistida d’un lector o un revisor de pantalla que interpreta el contingut i el tradueix en àudio o llenguatge braille. Per això, és necessari que els elements del web o l’aplicació estiguin ben etiquetats. Si no ho estan, el revisor només llegeix el codi de programació d’HTML amb el qual ha estat fet el web i, per tant, deixa de comunicar. Per exemple, si els botons que permeten acceptar o cancel·lar una operació no estan ben etiquetats, el revisor de pantalla detecta simplement que hi ha un “botó” i deixa el lector en un cul-de-sac.

Segons el professor d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC, César Córcoles, per al desenvolupador no suposa pràcticament cap feina incloure les etiquetes i, a canvi, li reporta altres beneficis. “Seguir bones pràctiques de desenvolupament fa que a la llarga l’aplicació arribi a més gent i tingui més clients potencials”, indica Córcoles, i afegeix que sempre “les ‘apps’ més ben etiquetades són més fàcils de traduir”. No obstant, “la legislació només obliga a seguir uns estàndards mínims als webs de les administracions i institucions públiques”, afirma Córcoles, i tot i així n’hi ha moltes que no els compleixen.

A l’hora d’escollir portals accessibles per a les persones amb problemes de visió, Luna valora molt positivament el portal de La Caixa per fer operacions financeres en línia i destaca que els webs de l’Ajuntament de Barcelona van en la bona direcció, però critica els de Renfe i el web del Ministeri per demanar cita prèvia per renovar el DNI, que considera “terribles i massa complicats”. Una altra pedra a la sabata són els codis “captcha” (utilitzats per verificar que qui opera és una persona i no un robot) i els codis de coordenades dels bancs que s’han de clicar amb ratolí perquè, segons Luna, són barreres difícils de franquejar.

La responsable d’accés a la informació de l’ONCE també alerta d’un aspecte cada vegada més habitual, que és el fet que alguns portals incloguin elements destinats a la població amb dificultats de visió quasi de forma accessòria, com un botó per llegir un article. Aquests canvis, diu Luna,  no serveixen per a res si el web no és accessible des del principi.

Aplicacions accessibles

En el cas de les aplicacions per a mòbils i tauletes s’obre un món a part que és molt deficitari. Córcoles destaca que l’arribada de l’iPhone “va ser una revolució que va canviar molt el panorama de l’accessibilitat” perquè, tot i tractar-se d’un aparell sense teclat, és molt fàcil d’utilitzar i inclou elements com el lector de pantalla VoiceOver o la possibilitat de fer zoom o invertir els colors. Però en el món de les aplicacions, encara hi ha molta feina a fer.

Per això, l’ONCE ha impulsat el Gestor ONCE de Llibres Digitals (GOLD) -per a iOS i Android– que permet la descàrrega de milers de llibres de la biblioteca de l’organització en format Daisy o àudio accessible. L’àudiollibre està fet de manera que pots navegar pel contingut i buscar capítols, paràgrafs, paraules o marques fetes per l’usuari. L’app es va posar en marxa al febrer i, des de llavors, ja ha tingut més de 2.500 descàrregues.

Una altra aplicació promoguda per l’ONCE és AudescMobile, disponible per a sistemes operatius iOS i Android, i desenvolupada per CIDAT amb el suport de Vodafone. El programa permet accedir a l’audiodescripció de produccions audiovisuals com pel·lícules, sèries o programes de televisió mitjançant el mòbil i sincronitzar l’àudio amb el vídeo. Es tracta d’una app senzilla que facilita molt la vida quotidiana de les persones amb discapacitat visual, ja que permet alhora seguir l’última estrena al cinema -sense haver de demanar uns auriculars especials que suposen un cost afegit a la sala- i seguir una sèrie a casa amb la família amb un auricular del mòbil a l’orella i sense que tots els membres hagin de sentir l’audiodescripció.