És un dels tresors més ben amagats de la Zona Universitària, una col·lecció d’antiguitats informàtiques al soterrani de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), al Campus Nord de la UPC. L’exposició és permanent i conté 200 aparells, des de calculadores mecàniques, passant pels primers ordinadors de sobretaula fins a les beceroles del món del videojoc, amb noms mítics de la marca Atari.
El museu de retroinformàtica s’ha anat fent gran amb material de la mateixa FIB i també de particulars, i permet comprovar que l’evolució tecnològica ha estat una revolució exponencial, que en 50 anys ha vist transformar aparells que ocupaven tota una sala, pesaven més d’una tona i trigaven 10 segons en fer una divisió, en ordinadors de petites dimensions que poden realitzar centenars de milions d’operacions per segon.
“Un monstre molt gran”
Per als informàtics que van cursar estudis a la FIB als anys 90 i 2000 hi ha una peça amb especial valor sentimental, el VAX, un ordinador dels coneguts com a mainframe, un “monstre molt gran que té menys capacitat que un mòbil de 100 euros que pot portar qualsevol a la butxaca”, explica Enric Martín Rull, vicedegà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC). També hi ha joies com la memòria de ferrita, una placa de fils de coure brodats a mà que testimonia que les primeres informàtiques van ser dones vinculades al món tèxtil.
Visites guiades
Algunes de les peces que desperten més records entre els adults que visiten aquesta exposició són els ordinadors personals del darrer terç del segle XX, amb noms com Spectrum, Commodore, Amiga o Amstrad. També els IBM PC que van revolucionar moltes cases a mitjans dels anys 80, o els primers ordinadors populars amb Interfície Gràfica d’Usuari (IGU), els Macintosh. Christian Conejo, estudiant d’Enginyeria Informàtica de la FIB, admet que enlloc no ha après tant sobre la història de la informàtica com en aquest espai, on es fan de forma habitual visites a escolars.
Aquesta és una mostra oberta al públic, únicament sota demanda a través del correu electrònic museu@fib.upc.edu. Enric Martín reconeix que aquest museu de retroinformàtica “té una part emocional perquè connecta amb els teus records“, i afegeix, “quan venen escoles s’emociona més el professorat que un noi de 15 anys que veu tot això com una antigalla“. Unes peces, a més, que estan totes documentades al seu web
