L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha atorgat, lamentant que hagi estat a “a títol pòstum”, la Medalla d’Or al Mèrit Científic a Jorge Wagensberg per la seva “trajectòria dedicada a la ciència, la seva decisiva contribució a la divulgació científica del més alt nivell”, i pel “diàleg permanent que va establir amb disciplines com la literatura o l’art.”

“Només es pot tenir fe en el dubte”. Aquesta és una de les seves frases que més bé el definien, ja que ell sempre es presentava com un curiós i inquiet investigador allunyat de dogmes i creences.

Wagensberg Lubinski —amb cognoms que difícilment associaríem a un barceloní— va contribuir a l’expansió científica de la ciutat. Els seus pares eren jueus polonesos i van haver-se de mudar a Barcelona per les persecucions que els nazis feien a Polònia. Un fet que l’alcaldessa en el seu parlament ha recollit per fer-nos reflexionar: “No n’aprenem”, ha explicat.“Els seus pares van patir l’odi, un odi que ara veiem en nom d’Europa contra nens a les fronteres de Grècia”.

Colau també ha fet apologia, en aquest cas de la capacitat de Wagensberg davant la seva incansable i constant recerca científica. “Pot ensenyar-nos moltes coses avui, com per exemple, fer front al coronavirus”, ha afegit. Finalment, ha conclòs que si Barcelona “és una ciutat oberta, feminista i antiracista” ha estat gràcies a les passes que grans ments com Wagensberg han fet per fer prosperar la ciutat de Barcelona.

Wagensberg, punt d’unió entre la ciència i la ciutat

L’any 1991, la Fundació La Caixa li va encarregar la direcció del seu Museu de la Ciència, que seria l’embrió d’un dels centres més innovadors del món, l’actual CosmoCaixa, un espai museístic modern que va trencar amb algunes de les normes escrites de la museologia de l’època i que va dirigir fins al 2005. Després de dirigir 15 anys el CosmoCaixa, va ser director científic de la Fundació La Caixa.