Sovint es compara Twitter amb una plaça pública on tothom està exposat a l'opinió dels altres. La majoria dels regidors actuals, de tots els colors, han acceptat baixar a aquesta plaça, però, amb el nou càrrec, alguns han pres precaucions. És el cas de Gala Pin, nova regidora de Ciutat Vella, que està present a Twitter des de 2009. Ara ha reconegut haver esborrat alguns missatges del passat per evitar, diu, tergiversacions. És un dels preus de la responsabilitat institucional. Un altre, segons els experts, és adaptar el discurs al nou context. ISMAEL PEÑA, professor de Dret i Ciència Política de la UOC "Ha de canviar la gent el Twitter perquè ara és un regidor i abans no. La pregunta mateixa seria: ha de canviar un de pantalons o de manera de vestir perquè un és regidor o no. Jo crec que segurament no cal un canvi radical perquè en el fons ha de ser com és i l'han votat així, però també és veritat que hi ha algunes formes que les anem adaptant al context." Aquests ajustos, però, no volen dir desprendre's d'un dels valors de Twitter: la proximitat, que segueix utilitzant el regidor de la CUP Josep Garganté. El socialista Jaume Collboni fa gala de transparència obrint l'agenda pública a tothom. I el republicà Alfred Bosch ha explotat la vessant participativa, demanant una frase per al primer discurs i incentivant-la amb un sorteig. Tot i això, els principals usos continuen sent la difusió del missatge de partit i la rèplica entre grups, com aquesta picabaralla de tuits que han protagonitzat Convergència i Unió i Barcelona en Comú. Els experts proposen un tercer ús, inèdit de moment en política. "És compartir allò que un llegeix, allò que un pensa i en el fons tot allò que fonament les decisions que prendrem demà." Mentrestant, a Twitter, encara és possible veure el món amb ulls d'alcaldessa.
Una de les noves cares del govern, la regidora de Participació i del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, ha afirmat en un tuit que ha esborrat “uns 12” tuits anteriors a la seva arribada a l’Ajuntament. Ho ha justificat dient que “he vist l’art de treure els tuits de context”, en referència al cas del regidor de Cultura que ha dimitit, Guillermo Zapata. La mateixa Pin explicava fa uns dies que ha reconvertit la pàgina personal de Facebook en una “fan page”.
“Ha de canviar algú el Twitter perquè ara és un regidor i abans no?”, es qüestiona Ismael Peña, catedràtic de Dret i Ciència Política de la UOC, i respon amb una altra pregunta: “Ha de canviar algú de pantalons o de manera de vestir perquè és regidor o no? Jo crec que no cal un canvi radical, però també és veritat que hi ha algunes formes que s’han d’adaptar al context.” Peña recorda que la xarxa “no és un bar ni el sofà de casa”, sinó més aviat “una plaça pública on tothom està exposat a l’opinió dels altres”. Tot i això, no cal renunciar als valors positius que aporta Twitter a la política, com la proximitat o la participació.
Els usos més habituals que en fan la majoria de regidors continua sent el d’altaveu dels missatges de partit i el de plataforma per dialogar o replicar les afirmacions que fan els adversaris. Per això, Peña troba a faltar un tercer ús, el de “compartir allò que un llegeix i que troba interessant, i que és el fonament de les decisions que prendrem demà”.
