RESPIRA: 3, 2, 1... (imatges de la cursa de drons) Així és una cursa de drons. I així es podrà veure en el primer programa de televisió que s'endinsa en aquestes competicions. (CARETA) 'Drone riders' s'estrena a BTV aquest diumenge, 13 de novembre, seguirà els preparatius dels equips que competeixen i un cop al mes se'n transmetrà una carrera. Però us heu preguntat mai què hi ha al darrere d'una cursa de drons? SERGI VIVO, cap de l'equip X-Storm "És un dron de carreres, porta quatre motors, quatre variadors i el més important és la càmera de vídeo que és el que realment nosaltres veiem amb les ulleres FPV. // Les ulleres són aquestes d'aquí, n'hi ha de molts models, més grans, més petites, aquí hi ha dues pantalles i veiem el que veu el dron." Aquesta és la imatge que veu un pilot de drons durant una cursa. SERGI VIVO, cap de l'equip X-Storm "La sensació és de llibertat, és com si tu hi anessis dintre però sense estar-hi. Tinc una petita anècdota, quan vaig començar amb el món de l'FPV, em vaig posar les ulleres, em vaig posar a volar i em vaig menjar una paret d'una casa i el primer instant va ser agafar l'emissora i fer així, tapar-me, i després penses 'ostres, què estàs fent? si realment el dron està a l'altra punta'." Com en tota competició hi ha jutges que controlen que es compleixi el reglament. JOAN LESÁN, director del circuit "Cada pilot vola, porta les seves ulleres, veu la imatge del seu quad, del seu dron, però el jutge del darrere també, perquè el que està mirant és que no se salti cap porta, si té algun problema tècnic el jutge també ho detecta, si un pilot diu 'hi ha hagut un problema amb el senyal de vídeo' el jutge ho pot validar i fer-lo repetir." RESPIRA No és habitual que les curses es facin en espais oberts, la majoria són en epais tancats. Els drons volen a una velocitat d'uns 100 km per hora, cosa que ofereix molt d'espectacle, i també implica reptes. XAVI ARMENGOL, pilot de l'equip Cameracopter "Em preocupava el tema de les bateries, anem amb bateries molt petites per poder tenir el menys pes possible i poder anar molt ràpid, al ser un circuit gran i ràpid em preocupava no poder acabar les voltes. Per problemes d'electrònica o per cops a l'aire amb altres pilots o tu mateix que t'equivoques, és molt fàcil anar a terra." Això és precisament el que li ha passat a l'equip Cameracopter. Per això els pilots tenen un espai per preparar els drons, carregar les bateries i refer-se de les caigudes. MIQUEL JARDÍ, equip Cameracopter "He tingut un cop bastant fort i se m'ha cremat un variador. Un variador és el que controla el motor. És un variador nou que el vull substituir i l'estem configurant." RESPIRA (com arreglen) Aquesta és la primera cursa del programa 'Drone riders', de BTV. Hi participen 32 pilots de cinc equips. JOAN LESÁN, director del circuit "S'estan fent curses molt pensades en el públic però encarat així, com està aquesta, que els pilots gaudeixin, s'ho passin bé i poder fer com farem després un programa amb continuïtat, que setmanalment anirà sortint i explicant com introduir-se en aquest món, el públic podrà veure-ho, anar creixent, anar-hi entrant i aficionant-se com ho fem nosaltres." Diumenge a les sis de la tarda, 'Drone riders', a BTV. SERGI VIVO, cap de l'equip X-Storm "És súper addictiu, molt, molt addictiu.Si ho proves t'enganxes."

Sergio Vivo, cap de l’equip X-Storm, explica que els drons de carrers funcionen amb quatre motors i quatre variadors, però afegeix que “el més important és la càmera de vídeo”, que permet als concursants saber en tot moment on es troba el seu aparell. Amb unes ulleres virtuals, els membres dels equips que participen en les curses poden visualitzar les imatges i pilotar els drons a través del comandament perquè segueixin el circuit establert.

Com en tota competició, hi ha encarregats de controlar que es compleixi el reglament. “Els jutges també porten ulleres virtuals per comprovar que els pilots no se saltin cap porta. I si hi ha problemes tècnics, el jutge també ho detecta”, assegura Joan Lesán, director del circuit. La majoria de curses es fan en circuits d’interior, però això no en limita la velocitat, que pot arribar a 100 quilòmetres per hora.

Per assolir aquesta rapidesa, els pilots estan obligats a tenir en compte el pes de l’aparell i per això és clau calcular quina autonomia necessita l’aparell. Com menys pesin les bateries, millor. Els pilots tenen un espai per preparar els drons, carregar les bateries i refer-se de les caigudes, que són molt comunes durant les curses.