L’òrbita ovalada de la lluna fa que el satèl·lit tingui una posició més distant respecte la Terra -l’anomenat apogeu- i una de més pròxima, a 50.000 quilòmetres més a prop, que es coneix com a perigeu. Aquest darrer cas, es dóna aquesta nit i la percepció a ull nu és que la lluna serà un 14% més gran i un 30% més brillant.

El perigeu es repeteix cada 18 anys i aquesta nit la meteorologia acompanya per observar l’astre, tot i que poden formar-se alguns núvols baixos a la costa central. Els experts recomanen mirar la lluna just quan surti per l’est (19 h aproximadament), després de la posta de sol, ja que es produeix una il·lusió òptica que fa que la percebem encara més gran. Mario Ponzo ja va deixar escrit aquest efecte el 1913, en estudiar com la ment jutja la mida d’un objecte en relació al fons, tot i que hi ha altres teories que han mirat d’explicar aquest misteri.

190311orbitalluna+

190311llunaperigeu+

[Font de la imatge: NASA]