"Per mi és increïble que això hagi passat mentre encara estic viu." Amb 83 anys, el pare de la partícula de Déu, Peter Higgs, ha pogut assistir avui a la confirmació de la seva teoria. El Centre Europeu d'Investigació Nuclear, el CERN, ha anunciat el descobriment del bosó de Higgs, una partícula subatòmica que la ciència buscava des de feia més de 50 anys. Una troballa en la qual l'Institut de Física d'Altes Energies de la Universitat Autònoma ha tingut un paper destacat. Entre altres coses han participat en el disseny d'un dels experiments que ha permès localitzar el bosó. AURELIO JUSTE, professor d'investigació d'IFAE "Esta es una partícula fundamental. No es una partícula más. Es la piedra angular de nuestro conocimiento. Yo lo calificaría como el descubrimiento más importante de los últimos 30 años y tiene un gran potencial de modificar nuestro entendimiento de la naturaleza." I és tan important perquè explica l'origen de la matèria de l'univers. El bosó és capaç de donar massa i consistència a la resta de partícules. Fa possible, per tant, la formació d'estructures complexes i, per extensió, la vida. Per assolir aquest descobriment, els físics han hagut d'analitzar la informació proporcionada pel Gran Col·lisionador d'Hadrons, a Ginebra. Gigabytes i gigabytes de dades que s'emmagatzemen en 11 centres repartits arreu del món. Un d'aquests és el Port d'Informació Científica de la Universitat Autònoma. MANUEL DELFINO, director del PIC "Los datos en bruto nos llegan y los digerimos de manera que sean útiles para los físicos y para el análisis de física." Sense aquest filtratge, descobriments com el del bosó de Higgs no serien possibles. Tampoc els que poden venir a partir d'ara, quan s'analitzin en profunditat les propietats de la partícula de Déu. AURELIO JUSTE, professor d'investigació IFAE "Abren todo un abanico de nueva física. Dimensiones extra en el espacio. Partículas invisibles que podrían explicar la materia oscura del universo. Hay muchas preguntas por responder y esta partícula puede ser el portal para ir más allá."
Entre els qui han fet possible aquest descobriment es troben l’Institut de Física i Altres Energies (IFAE), el consorci de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Generalitat, que forma part de l’accelerador Atles.
L’anunci de la troballa s’ha fet aquest dimecres a Ginebra (Suïssa), on els científics del laboratori europeu del CERN han explicat que és gairebé segura la troballa del bosó de Higgs, una partícula subatòmica i elemental que ajudaria a explicar per què existeix la massa. Els investigadors han explicat que la popularment coneguda com a partícula de Déu era l’únic buit que quedava per cobrir en el model estàndard, la teoria més àmpliament acceptada que descriu el funcionament de l’univers. Des del CERN, però, tot i que afirmen que les proves de la seva observació són molt sòlides, diuen que encara falta temps per confirmar-les.
Aurelio Juste, un investigador espanyol que ha participat en l’anàlisi de les dades, ha afirmat que “s’ha descobert una partícula que és compatible amb la teoria del bosó de Higgs”. Juste, que és investigador d’ICREA a l’Institut de Física d’Altes Energies, a Bellaterra, ha dit que es tracta “sens dubte d’un dels descobriments de la física més apassionants de les últimes dècades”.
Aquesta partícula, que ara obre la possibilitat de portar a terme noves investigacions, va ser predita pel físic britànic Peter Higgs als anys 60. Totes les partícules previstes pel model s’havien descobert, però el bosó no s’acabava de trobar. És per això que l’avenç anunciat avui podria ser històric: sense el bosó no es podien explicar l’existència dels àtoms, de la matèria, en definitiva, de l’univers. D’aquí que el bosó fos denominat “partícula divina”.
