En aquest laboratori no hi ha microscopis ni tubs d'assaig. El Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica no manipula substàncies químiques reals, sinó models virtuals que interactuen dins l'ordinador. Programes desenvolupats per ells mateixos els permeten predir com reaccionarà una proteïna davant d'una determinada molècula. JORDI MESTRES, coordinador del Laboratori de Quimiogenòmica (IMIM-UPF) "Això es pot fer experimentalment, en proteòmica. És molt costós i molt laboriós. El que vam fer és fer-ho computacionalment, que es fa de manera molt eficient, tant computacionalment com de cost." Els investigadors de l'Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra partien d'una experimentació prèvia que havia provat 30.000 substàncies diferents per veure quines ataquen cèl·lules tumorals i quines causen efectes secundaris sobre cèl·lules sanes. El que la simulació per ordinador ha permès detectar són les 115 proteïnes que hi ha dins les cèl·lules amb càncer de còlon que podrien respondre a un possible tractament. JORDI MESTRES, coordinador del Laboratori de Quimiogenòmica (IMIM-UPF) "Són proteïnes que seran la base per al disseny de fàrmacs anticancerígens més selectius i amb menys efectes secundaris." Tres anys i mig d'investigació han permès posar les bases d'una nova generació de medicaments anticancerígens que a partir d'ara qualsevol laboratori o centre de recerca podrà desenvolupar.
Els investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) partien d’una experimentació prèvia duta a terme en el marc del programa europeu CancerGrid. Aprofitant la quimioteca de l’empresa hongaresa AMRI, un altre grup de recerca havia provat 30.000 molècules diferents en laboratori per veure quines ataquen les cèl·lules tumorals i quines resulten tòxiques per a les cèl·lules sanes. Això va permetre identificar unes 200 molècules que funcionen com a verí per a les cèl·lules del còlon o el recte amb càncer.
La recerca duta a terme a Barcelona ha permès esbrinar exactament sobre quines proteïnes -de totes les que es troben a les cèl·lules del còlon i el recte- actuen aquestes molècules que maten les cèl·lules amb càncer. L’anàlisi a aquest nivell també s’hagués pogut fer en un laboratori químic, però hauria estat molt més costosa i només s’haurien pogut provar unes 150 proteïnes diferents, mentre que els programes informàtics desenvolupats des del GRIB permeten simular en pocs segons la reacció amb 5.000 proteïnes. Aquesta metodologia de treball va ser la base per a la creació de l’empresa Chemotargets, que des de fa un any comercialitza alguns dels programes desenvolupats per ser usats en laboratoris farmacèutics.
En els darrers temps s’ha evidenciat que els fàrmacs utlitizats per tractar diferents tipus de càncer no són tan selectius com es creia. És a dir, que no només ataquen les cèl·lules cancerígenes, sinó que també n’eliminen les sanes. En aquest sentit, la descoberta permetrà dissenyar fàrmacs més eficients i que només actuïn sobre les cèl·lules malaltes i, en conseqüència, tiguin menys efectes secundaris.
Sobre el GRIB
El Programa d’Investigació en Informàtica Biomèdica (GRIB) està format per més de 80 investigadors de l’Institut d’Investigació de l’Hospital del Mar (IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra. La investigació que s’hi porta a terme està focalitzada en la informàtica biomèdica. El GRIB és un centre de referència en l’àmbit europeu en aquesta disciplina.
