Aquesta vegada ningú no caminarà per la superfície de la Lluna, però per la NASA la missió Artemis II és, igualment, una gran passa per a la humanitat. I ho és perquè, per primera vegada en més de 50 anys, l’ésser humà tornarà a sobrevolar la Lluna. “Som davant d’un punt d’inflexió i una prova de foc perquè la humanitat pugui tornar a trepitjar de nou la Lluna”, remarca l’astrònom i divulgador científic Joan Anton Català.
L’última missió tripulada a la Lluna va ser l’Apolo 17, l’any 1972, fa més de mig segle. Si no s’ha tornat encara a la superfície lunar és per dos motius principals. El primer és que ni la NASA ni ningú han tornat a disposar de tants diners, més d’un 4 % del pressupost estatal, com en aquell moment l’agència, en plena cursa espacial amb la Unió Soviètica. “L’altre motiu és que en les missions Apolo moria gent, com per exemple els tres tripulants de l’Apolo 1″, assenyala Català. “S’havia de tornar amb seguretat i ara estem en condicions de fer-ho”, afegeix.
10 dies de viatge
Però com serà aquest viatge? Un cop superada l’atmosfera terrestre, gràcies al coet més potent fabricat mai per la NASA, la nau arribarà al punt més alt de l’òrbita terrestre i girarà cua. En aquest moment es faran maniobres de prova clau per a futures missions. Després de sobrevolar de nou la Terra, emprendrà el viatge cap a la Lluna. La pròpia gravetat del satèl·lit l’atraparà i la impulsarà de tornada. Caldran quatre dies de viatge més per arribar a l’atmosfera terrestre a una velocitat de 40.000 quilòmetres per hora i amarar a l’oceà Pacífic.
“L’amaratge serà un dels moments més crítics perquè la nau haurà de suportar milers de graus de temperatura amb una fricció immensa i pèrdua de comunicacions per la ionització de l’aire del voltant”, recorda Català.
El primer pas per a una base permanent
Però aquesta nova cursa espacial no s’acaba aquí. L’objectiu de la NASA és trepitjar la Lluna d’aquí a dos anys en una altra missió. I ja el 2032 hi vol instal·lar els primers mòduls habitables: l’inici d’una seu permanent en territori lunar. Curiosament el director és un malagueny, Carlos García-Galán. “La primera missió tripulada a la superfície de la Lluna serà el 2028, però d’aquí a llavors farem moltes missions robòtiques, amb drons que puguin explorar els diversos punts on pensem que podríem muntar la base permanent”, ha concretat.
