Esplectacle de foc i màgia en petit, petitíssim format. Els artistes d'aquest peculiar circ amb prou feines fan mig metre i encara que en vulguin imitar l'aspecte, no són humans. L'escopidor de flames, el mag de les cartes i l'equilibrista formen part de la col·lecció d'autòmats que s'exposa aquestes dies al centre d'Arts Santa Mònica. Fa 20 anys que en Lluís, el seu creador i enginyer mecànic de professió, va començar una afició, la dels autòmats, que ha anat perfeccionant i fent seu un art que va néixer fa més d'un segle i mig. LLUÍS RIBAS, creador d'autòmats "Aquest és un autòmat que el que fa és pretendre que destrueix el temps, a partir d'aquests martells, que representen el treball, intentar destruir el temps, que no deixa d'anar-nos al darrere, que ens estressa, que ens fa córrer contínuament." Per donar-los vida, els ha despullat d'humanitat. Les seves últimes creacions ja no són aquells autòmats d'aspecte rocambolesc de principis de segle, només cables i engranatges per donar una transparent sensació d'autenticitat. "Els sis últims autòmats que he creat, són peces molt més emotives, molt més sentimentals, que intenten transmetre un sentiment, una inquietud, una preocupació a vegades..." Per als curiosos, encara hi ha temps. L'exposició "Un petit trosset de cel" abandona el Centre d'Arts el 5 de gener.
Els primers autòmats van néixer a mitjans del segle XIX. Fent ús d’una enginyeria mecànica més bàsica que l’actual, llavors s’utilitzaven les màquines per crear petits mags o artistes de circ. Llavors, fa 150 anys, ja se’ls pintava i se’ls vestia imitant la moda de l’època: molt de maquillatge i vestits amples i elegants. L’aspecte sovint resultava més rocambolesc que efectiu, però li donava caràcter oníric tant representatiu a aquestes creacions.
Màquines humanes amb forma humana, sí, però només de forma, perquè de dins continuaven sent engranatges i cables. Poques vegades, però, es tenia l’oportunitat de veure com funcionava i què activava què. L’exposició de la col·lecció personal de Lluís Ribas “…un trosset de cel” es mostra i s’expliqua precisament els secrets d’aquests autòmats.
Als anys 30 es van deixar de fabricar moltes d’aquestes andròmines, i es basava a la seva existència a les tasques individuals de restauració i creacions pròpies, com les de Ribas. Fa 20 anys que es iniciar i les seves darreres creacions són més aviat obres d’art animades. Ja no busca entretenir sinó transmetre un sentiment. I per fer-ho, despulla els autòmats de la forma humana: pura mecànica al servei del missatge.
