El dia de Nadal del 1704, a les cinc de la tarda, va caure un meteorit a Barcelona. Se’l va anomenar el Meteorit de Barcelona i es va poder observar fins i tot a Marsella. Segons alguns testimonis, va caure molt a prop de Terrassa, i es creia que no se n’havia conservat cap fragment.

El Meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món

La revista ‘Meteoritics and Planetary Science’ ha donat a conèixer ara la troballa de dos fragments del meteorit que han passat desapercebuts durant tres segles en les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. L’article recopila 20 documents històrics que deixen constància sobre la caiguda del meteorit i un testimoni sobre l’origen diví que s’atribuïa als meteorits en l’època moderna. L’estudi l’ha desenvolupat la UPC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de l’IEC.

Jordi Llorca, catedràtic de l’UPC, explica que “fins abans d’aquest meteorit, tots els meteorits catalans [n’han caigut al país quatre] ja estaven classificats i en sabíem la composició, i calia comparar els resultats d’aquest [el del fons Salvador] amb els altres meteorits catalans, i vam veure que no hi havia res a veure; i per tant, estàvem davant d’un meteorit nou.” El Meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món.

meteorit Barcelona 1704

Es van trobar en un pot i pesen 50 i 34 grams

Els dos fragments del meteorit, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre l’Institut Botànic documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir “Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […] i 1704”.

De fet, hi va haver dubtes amb la data, segons recorda Marc Campeny, conservador Mineralogia Museu Ciències Naturals: “Quan vam començar a fer els primers tractaments d’imatge va quedar clar que on semblava un u, va ser un quatre, llavors, per les cròniques de l’època i per les dades que se’n tenien, l’únic meteorit caigut a Catalunya o en zones properes l’any 1704 era aquest meteorit”. Per estudiar-ho amb detall, s’hi van fer servir tècniques avançades d’anàlisi: tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica proporcionades per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Són peces que guardava la família Salvador

La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que, des de començaments del segle XVII fins a mitjan segle XIX, van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de la ciutat. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l’elaboració i la transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i moltes cartes.

Fa uns anys que l’Institut Botànic va comprar el gabinet de curiositats de Salvador (diverses prestatgeries i calaixeres amb col·leccions de minerals i animals dissecats) i en descobrir els possibles fragments del meteorit va contactar amb la UPC per determinar-ne l’origen.

Precisament fa poc menys d’un any es va poder veure al cel de Barcelona i de tot el litoral català un meteorit que va generar molta expectació entre els ciutadans que van trucar al 112 per alertar del fenomen.