La Unitat de Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) és un dels pocs laboratoris que treballen amb el virus SARS-CoV-2 actiu i infecciós. Ho fa en condicions d’alta seguretat. El programa ‘Via 15’, de betevé, és un dels pocs equips de televisió que han pogut accedir-hi.

El campus de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) és l’espai que acull la Unitat de Biocontenció. L’IRTA-CReSA és un del centres referents en l’estudi de malalties zoonòtiques, que són aquelles que es poden transmetre dels animals a les persones. Xavier Abad, cap de la Unitat de Biocontenció i Laboratoris d’aquesta institució, remarca que és una instal·lació única a Catalunya amb un nivell de bioseguretat 3. Assenyala que és una unitat que té la capacitat de treballar amb grans i petits animals amb SARS-CoV2 abans, fins i tot, que existís aquesta tipologia de virus.

Abad defineix aquest laboratori com una nina russa, amb una unitat de biocontenció gran que allotja unitats de biocontenció petites que també contenen altres unitats. Destaca que les seves característiques úniques fan que s’hi hagin acostat algunes empreses a provar la seva vacuna.

La viròloga i investigadora de l’IRTA-CReSA Júlia Vergara-Alert assenyala que principalment estudien el virus en si i el que causa, tant en pacients com en persones vacunades, és a dir, la resposta immunològica. L’objectiu és crear una vacuna “pancoronavirus”, que pugui fer front a tots els coronavirus, no només a l’actual. També fan una vigilància d’animals de companyia i altres tipus d’animals.

Altes mesures de seguretat

Per entrar al CReSA hi ha un registre amb empremta dactilar i després es passa a la zona de vestuaris. Allà el personal es canvia completament de roba. Quan es treballa amb un virus com el SARS-CoV-2 es posen una granota antitranspirable, uns guants protectors i una mascareta FP3 amb filtre. També utilitzen uns respiradors amb caputxa amb un tub connectat a un motor que filtra tot l’aire que es respira.

Els investigadors treballen a una cabina de seguretat biològica. Abans de sortir tota la roba es deixa per rentar i descontaminar i després els treballadors passen un cicle de tres dutxes. Vergara-Alert destaca que, gràcies a aquestes mesures, la possibilitat que s’escapi un patogen és molt complicada.

Xavier Abad explica que a una instal·lació d’alta contenció el risc no és zero i és possible que hi hagi un accident però especifica que “possible no és probable”.