Aquest inflable està dissenyat de tal manera que podria funcionar com un hangar efímer per guardar-hi, per exemple, un avió. L'estructura s'ha calculat amb tècniques de mecànica computacional que preveuen quant de temps i com podria aguantar a la intempèrie. Aquesta pilota ingràvida està pensada amb la mateixa tècnica, que consisteix a representar els fenòmens físics i el moviment mitjançant un programa informàtic de simulació. Milers de professionals d'aquest àmbit, entre els quals hi ha enginyers, matemàtics, físics o informàtics analitzen aquests dies cap a on va el sector. Una tecnologia que és aplicable per exemple al disseny d'objectes i infraestructures, la genòmica, l'arquitectura o l'aeronàutica. JORDI PONS, investigador del CIMNE "Hi ha aplicacions que poden representar la part aerodinàmica d'un avió, el disseny de l'erosió d'una platja o del dic d'un port per evitar que l'onatge entri dins la infraestructura o faci malbé les instal·lacions portuàries." La mecànica computacional va néixer els anys 50 amb l'aeronàutica i ha evolucionat especialment els darrers anys amb els avenços tecnològics. Els processadors GPU, que han estat utilitzats en la indústria del joc, ha permès als científics adaptar els seus mètodes a aquesta indústria. SEGIO IDELSOHN, professor de recerca a l'iCrea "Logramos hacer los cálculos más rápido que antes, o sea, estamos copiando de los juegos y aprendiendo a hacer los cálculos científicos en el mismo momento en que ocurren." Realitzar càlculs i simulacions mecàniques instantànies és molt útil en camps com el de la biomedicina. La mecànica computacional, en aquest cas, s'aplica a tècniques de cirurgia robotitzada en què el metge pot preveure la resposta dels òrgans i els fluids de forma immediata durant la intervenció. Precisament aquest és un dels camps amb més investigacions obertes de cara al futur.

Uns 4.000 experts d’arreu del món debatran fins a aquest divendres en l’11è Congrés Mundial de Mecànica Computacional a Barcelona sobre els darrers avenços en la simulació del moviment. Es tracta d’una tecnologia útil en el disseny d’infraestructures, però també en camps com la medicina, en què s’aplica en la cirurgia robotitzada.

En el cas de les tècniques quirúrgiques, el metge pot preveure com reaccionaran els òrgans durant la intervenció gràcies a tècniques de mecànica computacional, una de les àrees d’investigació amb més potencial de cara al futur.

També en el camp de la medicina s’ha presentat un cor mecànic que té l’objectiu de substituir-ne el biològic; la dificultat és que sigui capaç d’adaptar-se als diferents ritmes del cos, un desenvolupament que fa gràcies als models matemàtics. Els càlculs també són útils per fer les proves d’impacte en automòbils, que es calculen numèricament abans de fer-ho directament sobre un prototip.

Entre els 4.000 assistents al congrés es compten enginyers, matemàtics, informàtics o especialistes en el disseny de materials nous, com, per exemple, la fibra de carboni -nanotubs-, 100 vegades més resistent i lleugera que els materials actuals utilitzats per construir avions.

L’esdeveniment, en què tenen lloc prop de 3.200 presentacions de científics procedents de 65 països, tancarà el 25 de juliol. Les dues darreres sessions del congrés, que es fa cada dos anys, es van celebrar a Sao Paulo, al Brasil, i a Sydney, Austràlia.