El Campus 42 es basa en un model completament diferent a qualsevol altre curs de programació, intel·ligència artificial o noves tecnologies. Els alumnes arriben al cicle gratuït després d’una selecció i s’enfronten a 26 dies de prova en què no trobaran cap guia ni professor, sinó un sistema que els fa enfrontar-se a la frustració, la recerca de solucions, la cooperació en equip i l’autoaprenentatge.
Aquesta fase de prova permet accedir a una formació de tres anys del Campus 42 o, directament, ser fitxats per empreses. Tot plegat, una filosofia trencadora que s’ubica al Parc Tecnològic, també conegut com a Cibernàrium: un punt de concentració d’empreses emergents digitals i tecnològiques que està esdevenint el Silicon Valley de Nou Barris.
El Campus 42 es presenta com una mena d’acadèmia en valors, actituds i aprenentatge d’habilitats. Tan sols es fa al Parc Tecnològic de Nou Barris, a Madrid, Màlaga i Urduliz. Les inscripcions per accedir a la selecció estan sempre obertes i és gratuït. La iniciativa, impulsada per la Fundació Telefónica, l’Ajuntament i la Generalitat estrena aquest mes la primera promoció, amb un centenar d’alumnes triats d’entre 4.000 candidats.
L’escola 42 vol introduir en la formació la idea de l’autoreciclatge continu. “Actualment, més del 60 % de les ofertes de professions digitals que hi ha al mercat no es cobreixen. Volem tenir professionals d’aquest perfil”, apunta Eva Manrique, del Campus 42 Barcelona de la Fundació Telefónica.
Cada cop que arriba una nova tecnologia, aquests professionals tenen la capacitat d’aprendre molt ràpidament perquè és el que han après amb aquesta metodologia disruptiva
Participants de perfils diversos
Entre l’alumnat del Campus 42 trobem perfils ben diferents, que s’han tirat a la piscina per obrir-se camins nous al mercat laboral.
David Florido, 30 anys
Amb formació en programació, va veure a 42 una altra oportunitat per trobar feina. “Era com una carrera gratuïta sense límit d’edat i em va interessar molt. No hi ha professors ni guies del que has d’estudiar. Estàs en un mar que sembla buit i t’has d’endinsar per trobar les coses. Què puc buscar i què puc aprendre, t’ajuda a interactuar amb els companys”.
Anna Gibello, 23 anys
Va estudiar administració d’empreses però ara ha decidit canviar de rumb. “Soc de Portugal i tenia ganes de venir a Barcelona. Quan vaig començar, el primer dia, vaig veure que hi ha persones que saben molt més de programació i et preguntes què fas aquí. No tens classes, ni professors, vens perquè vols aprendre. Vas fent projectes, comentes amb els companys i vas aprenent. És difícil, però he après tant en un mes“.
Pedro Delgado, 55 anys
Ha aparcat l’empresa per dedicar-se al Campus 42 i, a partir d’aquí, recomençar. “Vinc d’estudis tecnològics relacionats amb la robòtica i l’automatització industrial. Som al mateix temps alumnes i mestres, hem de ser imaginatius. He decidit llançar-me a la piscina per connectar amb professionals d’aquest sector, posar-me a prova i redirigir l’empresa, obrir-la cap a la digitalització”.
