El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar durant la campanya electoral que cancel·laria l’acord de París contra el canvi climàtic i aturaria totes les inversions nord-americanes cap a programes contra l’escalfament global. Els atacs de Trump contra evidències científiques com el canvi climàtic han encès investigadors d’arreu del món, fins al punt d’organitzar la marxa per la ciència més multitudinària que s’ha fet mai.
El moviment, que va néixer els Estats Units, s’ha expandit per tot al món. Amb la Marxa per la Ciència es pretén defensar la investigació científica i demanar que les decisions polítiques es prenguin tenint en compte fets científics demostrats, sobretot en matèria mediambiental. A la ciutat, desenes d’investigadors, estudiants i treballadors del sector s’han aplegat al pati interior del Parc de Recerca de Barcelona.
Segons Clara Sunyer, membre de l’organització, el que reclamen és que “científics, polítics i ciutadans estableixin més diàleg entre ells sobre ciència”. També pretenen acostar la ciència a la ciutadania i empènyer els científics a divulgar-la de manera didàctica. Mara Diersen, biòloga, assegura que la societat no entén com els fets i descobriments científics milloren la vida de les persones.
Per això, a banda de conferències i debats, s’han organitzat tallers i activitats per a tots els públics. La marxa s’ha fet a més de 500 ciutats d’arreu del món, creant, així, una “unió de forces” per reivindicar el valor de la ciència com a font de coneixement.
