"A donde vamos no necesitamos carreteras" No les necessitaven perquè el 2015 de 'Retorn al futur 2' els cotxes volaven per autopistes aèries. És una de les invencions que van deixar en Marty McFly així d'al·lucinat. "El futuro, vaya pasada" Però en els cotxes voladors, els guionistes de la pel·lícula, van fallar. De moment, continuen circulant per terra. Els patins segueixen necessitant rodes i la roba no s'asseca sola. MIQUEL BARCELÓ, assessor de l'exposició 'Experiment any 2100': "La ciència-ficció té la capacitat predictiva del tarot. Per exemple: si al tarot fas 10.000 prediccions, molt tonto has de ser perquè una no l'encertis. El truc està en què la gent oblidi les altres 9.999." Però en el futur del film de Robert Zemeckis hi ha més d'un encert. Aquestes ulleres, per exemple, ben similars a les Google Glass o a les de realitat virtual. O aquesta conferència en vídeo... "una possibilitat que ja fa temps que és tota una realitat gràcies a aplicacions com Skype o Facetime" Més prediccions encertades: el pagament telemàtic, la casa intel·ligent, la televisió multipantalla... Però com acostuma a passar, en molts aspectes la realitat ha superat la ficció. "La pel·lícula no parla d'Internet, no parla de telèfons mòbils. Fins i tot l'Asimov que va fer les tres lleis de la robòtica els anys 40 inventa una civilització galàctica que és la Fundació i resulta que aquesta civilització galàctica no té ordinadors." I un últim detall que costa de veure. Aquest dron que retransmet les notícies per 'USA Today'. En aquest cas, la van encertar de ple, perquè aquests aparells s'estan fent populars. Fins i tot poden tenir usos periodístics, tal com BTV ja va voler comprovar en l'últim Mobile World Congress.

Després del salt en el temps, el Delorean es veu submergit en un caos de trànsit agreujat per una forta tempesta. Fins aquí res que no hagin vist els que entren per les rondes en hora punta d’un dia plujós. El fet diferencial és que el 2015 de la pel·lícula els cotxes volen a gran altura per una autopista aèria.

En els cotxes voladors, els guionistes de la pel·lícula van fallar. De moment, continuen circulant per terra, tot i que, això sí, ja existeix algun prototip força estrambòtic. El patí volador amb què en Marty fuig dels qui li volen mal segueix sent ciència-ficció, malgrat que Lexus ha presentat un model magnètic que flota però que necessita una pista metàl·lica per funcionar. La roba que s’ajusta a la teva mida i que s’asseca sola tampoc no existeix pero ja hi ha científics que busquen la manera d’aplicar la nanotecnologia als teixits per aconseguir que no es taquin ni es mullin.

En molts altres aspectes la realitat ha superat la ficció. “La pel·lícula no parla d’Internet, no parla de telèfons mòbils”, explica Miquel Barceló, assessor de l’exposició del CosmoCaixa “Experiment any 2100”. I recorda: “Fins i tot Asimov, que va fer les tres lleis de la robòtica, inventa una civilització galàctica (la Fundació) que no disposa d’ordinadors”.

En el futur del film de Robert Zemeckis hi ha, però, més d’un encert. En un moment de la pel·lícula els personatges porten unes ulleres molt similars a les Google Glass o a les de realitat virtual amb les quals reben trucades telefòniques. La casa dels McFly del futur és una casa intel·ligent que disposa de televisió multipantalla en què es poden veure diversos canals a la vegada. També hi trobem un dron que retransmet les notícies per ‘USA Today’. En aquest cas, la van encertar de ple, perquè aquests aparells s’estan fent populars. Fins i tot poden tenir usos periodístics, tal com BTV ja va voler comprovar en l’últim Mobile World Congress.