Aldees Infantils SOS ha entregat a la Filmoteca de Catalunya nou rotllos originals de pel·lícula que il·lustren els seus inicis a Catalunya, a una masia del Tibidabo anomenada Masia Catalana i propietat de Montserrat Andreu, qui va ser la primera presidenta de l’entitat. “Es va començar acollint set nens. Una primera família. Hi havia una dona que s’encarregava d’ensenyar-los a menjar, ensenyar-los a parlar, escoltar-los i acompanyar-los”, relata Josep Peña, secretari actual de la Fundació Aldees Infantils SOS Catalunya.
Recuperar aquest testimoni ha estat possible gràcies a la feina de Josep Arnella, aficionat a la reparació de projectors i pel·lícules antigues. L’estiu passat, Josep Peña va contactar amb ell per demanar-li ajuda: havia trobat en un magatzem 40 rotllos de pel·lícula i un antic projector Bauer. Volia recuperar-ne les imatges. Arnella ha netejat i reconstruït les pel·lícules, perquè molts fragments estaven en mal estat. Després de fer-ho, un laboratori professional ha tractat les imatges. “Ara s’han digitalitzat i estan en alta definició. Em dona molta alegria que la gent pugui visionar aquestes imatges. Des del primer moment en què va venir Josep Peña, ja li vaig dir que aquest material havia de ser entregat a la Filmoteca”, comenta Josep Arnella. “Per nosaltres representa poder retrobar-nos amb el passat i poder posar al dia la nostra organització”, remarca Josep Peña.
Després d’un primer examen, Esteve Riambau, director de la Filmoteca, ha comentat que, en general, les pel·lícules s’han conservat bé, tot i que hi ha algunes que pateixen el que diuen la síndrome del vinagre i que s’han de sotmetre a un tractament de conservació a llarg termini. Riambau suposa que algunes de les filmacions podrien haver estat obra de Madronita Andreu, filla del doctor Salvador Andreu i Grau. “Ho sospito perquè la fundadora d’Aldees Infantils SOS Catalunya era Montserrat Andreu, que era la seva cosina. La Filmoteca disposa de tot l’arxiu de la Madronita, una cineasta amateur que amb una càmera de 16 mil·límetres, cosa gens freqüent per l’època, i menys per a una dona, doncs va poder importar pel·lícula Kodak i rodar una sèrie de documentals”, explica Riambau, qui també ha volgut reconèixer la feina que es fa per recuperar aquesta memòria. “Una part important de la història del cinema s’ha salvat gràcies a persones com el senyor Arnella, és a dir, a gent que ha estimat el cinema, que s’ha preocupat de localitzar, de preservar i cuidar el material: que el seu destí final sigui una filmoteca és el millor final possible.”
Aquestes imatges es podran veure el proper 6 de juliol a les 18.30 h en una sessió oberta al públic a la Filmoteca de Catalunya.
