Segurament Elisa García passarà a formar part del nomenclàtor de la ciutat. El consell plenari del districte de Sant Andreu, celebrat el quatre de juliol del 2017, va aprovar per unanimitat elevar a la Ponència de Nomenclàtor la proposta de denominació de Jardins d’Elisa García Sáez a la zona verda ubicada darrere les cases del número 2 al 12 del carrer del Pont i limitat pels carrer del Cinca i el Segre.

Elisa García va néixer el 22 de setembre del 1916 i va viure al carrer Gran de Sant Andreu. Treballava als magatzems de la Fabra i Coats, era militant de la UGT i membre de la cooperativa de consum L’Andreuenca. L’any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, va anar-se’n al front d’Aragó amb una columna de la CNT. Aleshores tenia 19 anys i, segons les dades trobades per l’historiador Jordi Rabassa, va morir el 24 d’agost del 1936 a l’Hospital de Sariñena com a conseqüència de la metralla d’una bomba a Tardienta. És la primera andreuenca morta al front de la guerra.

Aquesta proposta ha sorgit de la Fundació Roca i Galès, la Xarxa d’Economia Solidària, el CIEMEN, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació de Cooperatives Agràries. Segons Xavier Palos, president de la Fundació Roca i Galès, l’entitat es va plantejar recuperar els noms de dones cooperativistes i, per això, en van presentar una llista a la comissió d’història de Barcelona. Asseguren que dels 4.200 noms del nomenclàtor, només 300 pertanyen a dones i cap a una persona cooperativista.

“Creiem que és important que se’n recuperi el nom i es recordi perquè va ser una persona lluitadora i històrica.”

L’Ajuntament els va proposar l’espai al qual Elisa García donaria nom i l’entitat ho va acceptar ja que el procés d’incloure el nom al nomenclàtor és més ràpid quan es tracta d’espais de nova creació.

Aquest serà el segon cop que Elisa García dona nom a un espai de Sant Andreu. Del gener del 1937 al 1939 va donar nom al carrer de les Monges actual. L’arribada del franquisme va obligar a recuperar-ne el nom originari.