Les obres de rehabilitació van començar fa aproximadament un mes. L’edifici data del 1856 i estava en bones condicions tot i tenir alguns problemes de tèrmits. Segons  Yabel Pérez, tècnic de Sostre Cívic, el fet que sigui un edifici ja construït té molts avantatges, “fa que sigui molt més assequible per a la gent que hi ha d’anar a viure”.

Les obres preveuen preservar-ne el patrimoni, com els mosaics del terra, o les bigues de fusta, i alhora aconseguir  les millors condicions de confort i habitabilitat per als usuaris. També es conserva tant l’estructura externa com la interna de l’immoble.

A més, es dotarà l’edifici de recollida d’aigües pluvials, sistema centralitzat de producció d’aigua calenta sanitària i de calefacció i separativa d’aigües grises i negres. Els pisos tindran dos dormitoris amplis i exteriors, un menjador amb cuina i el lavabo. En total una superfície d’entre 55 i 60 metres quadrats.

Gràcies a un acord signat amb l’Ajuntament de Barcelona l’any 2014, Sostre Cívic té la gestió de tot l’edifici durant 75 anys. També gestionarà els locals de l’immoble. La idea és que siguin espais comunitaris pels socis, com el terrat, on es posaran serveis de rentat comunitari.

Ni de compra ni de lloguer, sinó una mica de cada

Per a l’arquitecte del projecte, Joan Barba, aquesta obra aconsegueix diferents  objectius. D’una banda, recuperar edificis de Ciutat Vella per donar sortida a un tipus d’habitatge en condicions diferents a les convencionals. De l’altra, demostrar que es pot incorporar energies netes i renovables, malgrat les limitacions que té la rehabilitació en edificis patrimonials.

Amb aquest tipus de projectes, la tercera via que promouen les cooperatives de cessió d’ús, com és Sostre Cívic, es consolida a Catalunya com a fórmula alternativa d’accés a l’habitatge.