Els especialistes que treballen en la restauració de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, ja encaren les últimes setmanes de treball. Després d’anys de feina, finalment es preveu acabar durant el mes de maig per tal que al juny es pugui tornar a obrir al públic. Es necessita molta paciència i sobretot un coneixement acurat dels materials i les tècniques per fer una restauració que respecti l’obra original i que permeti conservar-la durant molts més anys.
“Has de conèixer els materials amb què està fet, has de veure les patologies que presenta la pintura, intervé la humitat ambiental, intervenen els contaminants, els problemes estàtics de l’edifici, la geologia… o sigui que has de recollir moltes dades”, explica Lídia Font, responsable de Conservació Preventiva i Restauració del Museu d’Història de Barcelona.
Patrimoni excepcional
Les pintures són del segle XIV, és a dir, tenen gairebé 700 anys. És excepcional trobar pintures murals d’aquesta època, que cobreixin una sala completa i que estiguin tan ben conservades com aquestes. És una pintura d’estil italià i innovadora, ja que pren les bases que havia assentat Giotto en el camp de la pintura cap al 1300. La pintura combina diferents tècniques: fresc, oli i tremp. L’oli i el tremp especialment són vulnerables a la humitat de les parets, ja que són menys transpirables.
Humitat i falta de cura en el passat
El problema principal amb què s’estaven trobant és que la pintura i la capa de preparació d’aquesta s’estaven separant del mur. A més, al llarg dels anys no sempre s’ha valorat igual el conjunt pictòric de la capella de Sant Miquel i durant anys va servir d’arxiu i s’hi van ancorar estanteries que van malmetre la pintura. A principis del segle XX aquests prestatges es van retirar i es va fer una restauració molt agressiva que va malmetre part de les pintures originals. Les pintures no corrien un risc immediat de degradar-se, però sí que ha llarg termini s’haguessin pogut perdre. Per això, van decidir intervenir-hi i reparar-ho tot.
Des que es van començar a fer els primers estudis ja han passat més de 10 anys. Primer, al llarg de set anys, es van fer diferents estudis en diverses campanyes. Quan ja es tenia tota la informació es va fer una prova pilot i finalment la restauració definitiva va començar l’agost del 2017. Ara ja queden poques setmanes de treball i es preveu que estigui acabat i reobert al públic al juny.
Control climàtic
Com que la humitat ha estat un dels elements que ha contribuït al deteriorament de les pintures, una de les mesures que s’ha establert des que s’hi va començar a treballar ha estat controlar les condicions climàtiques de la capella. S’hi han instal·lat una sèrie de sensors i un extractor de manera que quan es detecta que la humitat és massa elevada l’extractor ajudar a renovar-ne l’aire. Aquest sistema seguirà en funcionament un cop s’acabi la restauració i la capella s’obri al públic.
