L’Emili va retornar a la seva Gràcia natal amb set anys i ho va fer al carrer del Progrés. No s’ha mogut d’aquesta via i aquí és on ha desenvolupat les seves habilitats com a fester des de ben petit. Ja amb nou anys va construir la primera font i des d’aleshores mai no s’ha deixat de fer. Tots els decorats del carrer sempre tenen una font d’aigua, d’aquí que se’l conegui com el Fontetes de Gràcia. Però l’Emili sempre s’ha atrevit a tot i explica que van fer una torre un any per festa major que era tan alta que quan es va haver de posar l’última tramada a dalt de tot van haver d’avisar els bombers, però ells no van voler posar aquesta última part. Així que va pujar l’Emili a posar-la i diu que tothom el va aplaudir i el van cridar: “torero, torero i torero”.
Aquest veterà de la festa explica: “Heu de saber que han vingut de diferents pobles perquè els expliqui com es fa la font perquè després no vessi”. I és que les fonts de l’Emili són famoses. Des de fa temps, el net també s’ha involucrat en la Comissió de Festes del Carrer del Progrés i amb ell, molta gent jove. Després de no quedar en el pòdium del concurs de carrers durant molts anys, l’any 2013 van quedar primers i estan en els primers llocs de les votacions populars.
Sempre amb un cigar a la mà, l’home de les perruques i del bon humor respon així quan li preguntes el nom: “Emilio José Manero, conocido en España y en el mundo entero”.
