Una capsa de Joan Brossa que recrea el teatre i el cinema, o el museu portàtil de Marcel Duchamp, fet amb Octavio Paz, són algunes de les peces de la col·lecció de documents de Juan Naranjo. Aquest comissari i expert en art experimental fa tres anys que dirigeix una sala a l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb una proposat singular.
Naranjo explica que el programa de la galeria es basa a reflectir els debats que ha introduït la tecnologia en el món de l’art des de finals del segle XIX. I s’han especialitzat en les matèries que hi han contribuït més però que, en canvi, no són les més estudiades en altres àmbits. Una mostra n’és l’art sonor. Ha començat a treballar la col·lecció, incorporant vinils de música d’artistes internacionals com John Cage o de locals com Bàrbara Held o Carles Santos. Tot i que ha fet exposicions sonores, el més habitual és que en un projecte es barregin àmbits diferents. “En una exposició hi ha paisatges sonors i paisatges visuals, o també treballem la relació entre el textual i el visual”, diu Naranjo.
Un exemple d’això n’és la mostra actual de Marcel Pey, un artista que es considera especial en el context català i espanyol, perquè la seva obra híbrida explora el costat més fosc i underground. Fins al cinc de febrer, s’hi poden veure llibres d’artista, cinema, fotografia o poesia d’aquest autor en peces a partir dels anys 70.
