Recuperar anècdotes i vivències de l’època que va des de la postguerra fins a la transició. Aquest és l’objectiu del projecte que han engegat els Lluïsos de Gràcia per enregistrar la memòria oral dels socis que van ser testimonis d’aquest temps. Han començat fent entrevistes per no perdre les històries en primera persona i poder fer un recull de què es va viure a l’entitat gracienca durant aquest període. Com explica la Mònica Domènech, sociòloga encarregada del projecte, la idea és “veure quines eren les relacions humanes aquí dins, en l’àmbit dels diferents sexes, de l’edat, de les relacions de poder, entre el conciliari i el president, veure com era la relació de l’entitat amb el barri i com es vivia aquí dins políticament, pel que fa al catalanisme”.
Només per a homes solters
Un dels expresidents que ha volgut explicar les seves vivències és Lliberat Hosta, més conegut als Lluïsos com a Tatu. Ell ha explicat que va començar a l’entitat per anar al cinema i al teatre amb els seus cinc germans. En aquell moment els Lluïsos es dirigien a homes solters, per això ell va acabar sent president quan “estant a la mili, el 48, em van nomenar president, perquè el que hi havia es casava i quan un es casava, aquí deixaven tots els càrrecs, només hi havia socis solters, els casats eren cooperadors només”.
De fet, molts casaments sorgien a l’entitat, en els entreactes de les funcions. Llavors era el moment del festeig, ja que les dones sí que podien anar d’espectadores. Del teatre se n’han recollit moltes anècdotes. Per exemple, com es canviaven els papers de les obres, perquè no podien sortir dones a l’escenari. De fet, fins al 1969 les dones no van poder ser sòcies.
Campanya de micromecenatge
De moment, ja s’han recollit 13 entrevistes. Aquest és el primer moment del projecte que vol ampliar, però per fer-ho es llançarà una campanya de micromecenatge i l’objectiu és acabar fent un documental, una exposició o un llibre, amb tots els testimonis.
