La Patricia és escultora i fa 17 anys que treballa el ferro. Tot i que al principi era una mica reticent a aquest material. Patricia Cancelo escultora “Yo empecé con la terracota, probé la madera, probé la piedra, probé diferentes materiales y entonces me concedieron en la Llotja una beca para trabajar el hierro y, bueno, me enganché a él. Fue poblarlo y fue una conexión que desde que lo toqué dije: pues nada, al Hierro me dedico.” Aquesta artista ha participat en més d’una trentena d’exposicions d’art col·lectives i individuals. “Para mí esto es mi pasión, es mi vida. Yo ahora no tengo hijos y cuando digo: Hay son como mis hijos. Pues sí que lo son, porque todo lo que gano lo meto en ellos, el sacrificio de horas. A veces también es un poco frustrante pero, bueno, te da más alegrías que desilusiones.” Alegries com el primer premi d’escultura de Sant Jordi que ha guanyat aquest 2017 i la menció honorífica d’escultura del 25è aniversari del Port Olímpic. “Algo que estoy aportando a estas obras y que, creo, la gente se esta fijando mucho, es el movimiento en la escultura y también la interactividad. Hago piezas para que la gente pueda interactuar con ellas.” Des del seu taller, la Patricia reivindica el paper de la dona en la forja i fa una crida a les galeries de Barcelona perquè els artistes emergents tinguin més oportunitats.
La Patricia és una artista del ferro, però no sempre s’hi ha dedicat. Va començar treballant altres materials: “Vaig començar amb la terracota, vaig provar la fusta, la pedra, vaig provar diferents materials i, llavors, em van concedir a la Llotja una beca per treballar el ferro.” Al principi, explica, es va mostrar bastant reticent a acceptar aquesta beca perquè li semblava que el ferro era un material molt dur i difícil de treballar, però quan ho va provar es va adonar que escalfant-lo era un material que oferia moltes possibilitats.
Cancelo explica que se li han presentat moltes dificultats en la seva carrera, com a artista emergent i com a forjadora: “M’han tancat moltes portes com a forjadora pel fet de ser dona.” I afirma que ella és tan capaç com un home -o més- per treballar el ferro. A més també parla de la necessitat que tenen els artistes emergents que les galeries de Barcelona els donin més oportunitats.
“Barcelona és la ciutat de les oportunitats, però és molt difícil accedir a les galeries d’art si no tens un nom fet en aquest món.”
Actualment es dedica gairebé en exclusiva a l’escultura, tot i que també realitza algunes pintures. En les seves obres sempre intenta innovar i explica que està treballant en peces amb les quals la gent pugui interactuar. “Una cosa que estic aportant a les seves obres i en què, crec, la gent s’està fixant molt és el moviment en l’escultura i també la interactivitat.”
Aquesta graduada en Arts i Ciències de la Informació i la Comunicació ha participat en més d’una trentena d’exposicions d’art col·lectives i individuals, dels àmbits nacional i internacional. La Patricia explica que l’art és la seva passió i que ara mateix les seves obres són com els seus fills.
“Tot el que hi guanyo o inverteixo, el sacrifici d’hores, etcètera. A vegades és una mica frustrant però et dona més alegries que desil·lusions.”
També ha guanyat premis literaris, de disseny, de joieria i d’escultura. Concretament aquest 2017 ha rebut el primer premi del concurs de Sant Jordi atorgat pel Reial Cercle Artístic de Barcelona. A més, coincidint amb el 25è aniversari del Port Olímpic, ha realitzat una escultura d’un vaixell guardonada amb una menció honorífica.
