L’any 1942 va néixer el que ara es coneix com l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Gracienc. Va ser creat pel retrobament, després de la Guerra Civil, dels dansaires de l’esbart Els Vailets, de l’Ateneu Republicà de Gràcia. Ara estan celebrant el 75è aniversari.

L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Gracienc es va fundar l’any 1942 amb el nom d’Esbart Barcelona. Va ser fruit del retrobament, després de la Guerra Civil, dels dansaires de l’esbart Els Vailets, de l’Ateneu Republicà de Gràcia. No tenia un local estable fins que set anys més tard es va incorporar a l’Orfeó Gracienc i va adoptar el nom actual.

Diferents mestres han anat passant per l’entitat. Molts d’aquells dansaires eren sardanistes, però van decidir que ballarien ballets. Van anar a buscar Lluís Trullàs, que hi va estar més de 25 anys de director i va incloure al ball el concepte de les fantasies, que els va donar molts èxits. Així ho recorda Josefina Altés, una exdansaire que va entrar a l’esbart gracienc amb 12 anys, el 1966, i durant un temps en va ser presidenta: “Guardo molt bons records per exemple del relliscall, del mestre Trullàs”. Segons explica, van fer moltes coses “que molts esbarts puristes i tradicionals no feien”. Un altre exemple de les aportacions de Trullàs és que “va muntar la coreografia de ‘Siete novias para siete hermanos’, amb això van anar a Televisió Espanyola i van guanyar el ‘Salto a la fama'”.

Un esbart obert a la innovació

L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Gracienc va ballar en algunes sèries de televisió, també en alguna pel·lícula, com una de lladres i serenos que es va rodar al Parc Güell. A més, van fer moltes actuacions internacionals. L’esbart gracienc anava més enllà de la dansa tradicional i el folklore català amb les fantasies, en què les vestimentes eren diferents, amb la incorporació de dansa clàssica, etc.

Actualment aquest tipus de dansa ha perdut volada, però l’entitat espera que amb la celebració dels 75 anys nous dansaires s’engresquin a ballar a l’esbart, o fins i tot es pugui muntar un grup d’exdansaires amb qui fer actuacions de tant en tant. De moment, es veuran tots en un sopar el 2 de desembre a l’ACIDH, en què podran reviure tots aquests anys. I en un futur, es podrà veure una exposició de fotografies d’aquests 75 anys, que ja han començat a recopilar alguns exdansaires que esperen la col·laboració de tots aquells que puguin aportar més material gràfic.