Després de l'exposició de 1929, Suècia va cedir el seu pavelló i la torre a l'Ajuntament de Barcelona. En Jairo fa anys que investiga sobre aquest patrimoni i amb la informació que va recopilar el 2015 va publicar un llibre infantil. L'entitat que presideix també disposa d'aquest espai a Montjuïc. Jairo Narváez, president Associació d'Amics de la Torre del Pavelló de Suècia “Optaron por cedernos a nosotros, a la Asociación de Amigos de la Torre de Suecia, este punto para que nosotros, en este pequeño espacio, informemos y contemos la historia. Y son bienvenidos tanto barceloneses como turistas a visitarnos y conocer un poco su patrimonio y su historia.” En aquest punt d’informació es poden veure les còpies de fotografies inèdites i altres documents oficials que en Jairo va trobar a l’arxiu de l’Estat suec. Però, què se n’ha fet, de la torre? Jairo Narváez, president Associació d'Amics de la Torre del Pavelló de Suècia “Muchos nos preguntan si la van a restaurar, la torre, y digo que eso ya es una decisión política, ese es vuestro patrimonio, es vuestra herencia. El consejo de cultura verá qué hace con su patrimonio y su herencia que ellos formalmente aceptaron en 1931.” Des de l’Associació d’Amics de la Torre asseguren que si tinguessin finançament podrien tirar endavant molts projectes de futur, com per exemple crear una àrea de jocs infantils amb les característiques dels parcs suecs.

Durant l’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1929, a Montjuïc es va instal·lar el Pavelló Suècia. Un cop finalitzat l’esdeveniment, el Govern suec va decidir cedir l’edifici a la ciutat de Barcelona, amb la condició que es dediqués a finalitats socials o educatives. El pavelló es va traslladar finalment a Berga, però la torre es va quedar a Barcelona.

El pavelló de fusta, en forma de caixa, anava acompanyat d’una torre piramidal amb tres cercles del mateix material en la part més alta anomenada Funkis, abreviatura de “funcionalisme” en suec. En 1932, l’Ajuntament de Barcelona va obrir un concurs públic dirigit als consistoris catalans perquè el pavelló es convertís en una escola d’alta muntanya per a nenes amb necessitats socials. Berga va guanyar amb el projecte Colònia escola permanent i l’edifici i la torre es van traslladar al municipi. Durant tres anys va servir d’escola laica i gratuïta, però amb l’inici de la guerra es va transformar en caserna militar i a mitjan 60 va ser derruït. Posteriorment es va reconstruir.

La torre, per la seva part, fou reconstruïda i inaugurada el 6 de setembre de l’any 2008 a Montjuïc. És un element d’estructura piramidal i base triangular rematat per tres anelles a la part alta. A més, des del desembre, el consistori  ha cedit un petit espai a Montjuïc a l’Associació d’Amics de la Torre Suècia, on barcelonins i turistes poden anar a conèixer el passat, desconegut per a molts, d’aquesta herència que els suecs van deixar a la ciutat. En aquest punt d’informació si poden veure les còpies de fotografies inèdites i altres documents oficials que l’associació va trobar a l’arxiu de l’Estat suec.

El president de l’Associació d’Amics de la Torre de Suècia, Jairo Narváez, es va interessar per la història d’aquest patrimoni i va investigar sobre el tema. Finalment, el 2015 va editar un llibre infantil que explica la història de la torre.

La pregunta que es fa molta gent és si es restaurarà la torre a Montjuïc però, segons en Jairo “és una decisió política. És el consell de cultura qui ha de decidir què fer amb el seu patrimoni i la seva herència que van acceptar, formalment, el 1931″.

D’altra banda, des de l’entitat, asseguren que tenen molts projectes de futur, com crear una àrea de jocs infantils amb les característiques dels parcs suecs,  amb l’objectiu que els nens puguin jugar de forma didàctica.