El pallasso Tortell Poltrona explica com va descobrir que un centre cívic de Barcelona porta el nom del seu oncle polític: “Un dia la meva filla va venir aquí a un concert. I quan va tornar a casa em va dir que venia del Centre Cívic Josep M Trias Peitx. I la meva dona va dir que era el seu oncle”.

Josep M. Trias i Peitx va ser un dels fundadors d’Unió Democràtica i Imma Tubella, exrectora de la Universitat Oberta de Catalunya, el va conèixer als anys 70 quan li havien encarregat que recollís les seves memòries. Assegura que en va quedar fascinada: “Va tenir un paper molt important durant la guerra des del punt de vista diplomàtic però després va fer una feina importantíssima, i oblidadíssima, que ningú no ha reivindicat tampoc en els camps de refugiats”.

Ajudar els refugiats

Es calcula que va salvar unes 70.000 persones entre els camps de refugiats del sud de França, a l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, i els refugiats de la Segona Guerra Mundial. Per fer-ho els buscava feina ja que només si podien demostrar que estaven treballant se’ls permetia sortir-ne. Fins i tot va arribar a repoblar pobles abandonats per crear indústria i donar-los feina.

Durant la Segona Guerra Mundial els quàquers el van nomenar delegat i a més de finançar alguns dels seus projectes de salvament això també li va permetre ser acceptat per les autoritats alemanyes d’ocupació. Així va poder portar aliments als presos que passaven per Tolosa de Llenguadoc camí dels camps de concentració. Aquest contacte amb els presos el van aprofitar per organitzar un altre servei que consistia a memoritzar missatges i adreces dels presos que després transformaven en cartes i les enviaven a les famílies.

Sense llibre ni pel·lícula

Més tard, i ja en temps de pau, va entrar al comitè francès contra la fam com a conseller tècnic. No va tornar mai a Espanya perquè deia que no ho volia fer mentre Franco fos viu i mentre Catalunya no fos, almenys, autònoma. Finalment va morir l’agost del 1979 al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Imma Tubella se sorprèn que d’aquesta història no se n’hagi fet cap pel·lícula ni novel·la. De moment, i juntament amb la família, han decidit organitzar una xerrada l’1 de març al centre cívic que porta el nom de Josep M. Trias i Peitx per donar-lo a conèixer. A més, voldrien organitzar alguna activitat anualment i que a les parets del centre hi hagués una fotografia i algunes frases seves.