L’historiador Josep Capsir publica ‘Baró de Viver 1939-1944. Els consells de guerra’, amb el qual posa rostre a algunes de les víctimes de la repressió franquista al barri, acabada la Guerra Civil. Bona part dels purgats ideològicament eren figures clau en la societat, afins a la República.

Capsir va estudiar durant 10 anys a l’Escola l’Esperança, de Baró de Viver. Motivat per la vinculació que té amb aquest barri, va començar una recerca consultant l’Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona i posteriorment trobant-se amb descendents d’algunes de les persones jutjades, per donar a conèixer part de la història desconeguda d’aquest barri. L’autor remarca la trobada amb els nets d’Alberto Riquelme i Joan Pla, dos dels represaliats condemnats a mort qui van facilitar-li informació inèdita, fotografies i cartes dels seus avis que van ser afusellats. Tot i que l’autor ha pogut accedir a molta informació, apunta que encara hi ha moltes coses per saber i descobrir d’aquella època, ja que els arxius fa poc que estan oberts i encara hi ha informació classificada.

El llibre conté una part introductòria en què l’autor explica el naixement del barri, a voltants del 1929, i es veu com l’escola era un dels motors que tirava endavant el barri. Seguidament, hi ha l’explicació de diferents casos que s’han pogut localitzar dels veïns que van ser sotmesos a un consell de guerra després del conflicte bèl·lic. Hi trobem els noms i les dades personals de cada veí, acompanyats de l’exposició del cas i la resolució, que els sotmetia a llargs anys de presó o a mort al Camp de la Bota. Finalment hi trobem un capítol especial dedicat a Lluís Alabart, director i mestre del Grup Escolar Pi i Margall, que liderava l’únic centre educatiu del barri en temps de la República. Com explica Capsir, el van apartar de l’ensenyament durant 10 anys per no combregar amb el règim franquista i això per a ell va ser molt dur, tenint en compte que era un gran professional, mestre i pedagog.

L’autor afirma que ‘Baró de Viver 1939-1944. Els consells de guerra’ esdevindrà un referent documental per al barri, ja que no disposen d’un fons històric propi. Alhora, Josep Capsir sent que és un homenatge a totes aquelles persones víctimes de la repressió franquista i a les seves famílies, que finalment podran descobrir la trajectòria que van viure els seus avantpassats fins a ser executats.