El centre cívic de Sarrià i “Viaje a la Barcelona Secreta” han organitzat una sortida cultural guiada per les Tres Torres per aprofundir com van influir el clergue, la burgesia i els terratinents en la identitat del barri. També pretén conèixer com es va configurar el paisatge de la part alta de la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. La ruta serà el proper dissabte 4 de març i el període d’inscripcions estarà obert fins el divendres.

El cementiri de Sarrià és un dels més petits, amagats i senzills de Barcelona i va ser construït l’any 1849. Hi ha molts nínxols, però pocs panteons i tombes familiars nobles i burgeses. A Sarrià, hi ha, però, tombes de famílies il·lustres, com la dels Llança o dels Margenat. En aquest punt començarà la ruta “La zona alta: clero, burgesia i terratinents”, que el centre cívic Sarrià ha organitzat per aquest dissabte, 4 de març.

Segons, Sonia Tres, de “Viaje a la Barcelona Secreta” i guia d’aquesta ruta cultural, “aquest era un cementiri més aviat de masovers i proletaris i la gent vol veure la tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu o la de J.V. Foix”. Tot i així, la ruta s’inicia aquí per entendre la història completa. Tots els estiuejants burgesos que tenien la segona residència a la Vila de Sarrià són enterrats al cementiri del Poblenou o al de Montjuïc. Aquest itinerari, segons Tres, permetrà anar reconstruint com es va configurar identitàriament Les Tres Torres.

El recorregut acabarà a la casa d’espiritualitat de Sant Felip Neri, un lloc on explicar que el clergat va fugir de la Barcelona obrera, que reivindicava una millora de les seves condicions laborals, per comprar terres a l’actual districte de Sarrià – Sant Gervasi, per construir-hi escoles, monestirs i convents.

La guia apunta que “el clergat fugia dels motins anticlericals, en els quals tots els convents de la Barcelona antiga acabaven cremats”. Per Sonia Tres, va ser llavors quan “molts eclesiàstics van fer les maletes cap a Sarrià” i afegeix que això explica perquè actualment el districte és la zona amb més escoles de tot Europa, per la tradició educativa que prové d’aquest passat, quan els religiosos dominaven a l’educació.

A la casa d’espiritualitat de Sant Felip Neri, hi viuen les germanes Filipenses, que van venir de Mataró, on s’hi vivia també l’agitació proletària. Van comprar una torre modernista el 1915 per instal·lar-s’hi i va ser un hospital durant la Guerra Civil. Anys després, acabada la guerra, van recuperar la torre. En aquest punt, Sonia Tres explicarà d’on ve el nom “les Tres Torres”.