La Fundació Jubert Figueras es va crear el 2003, per resoldre el problema que patien moltes famílies de fora de Barcelona que no tenien on quedar-se quan el seu familiar estava ingressat a la ciutat. Segons Marta Soler, treballadora social de la fundació, “Barcelona té molts hospitals de referència, amb moltes especialitats que no estan a tot arreu i això fa que molta gent de fora, s’hi hagi de visitar. En molts d’aquests casos, es tracta de malalties llargues, en què el malalt pot estar ingressat molts mesos i les famílies no poden assumir els costos d’un hotel molt de temps”.
Assegura que són una entitat amb pocs recursos però, tot i això, disposen de nou pisos a Barcelona, que poden acollir fins a 20 famílies. Soler reconeix que els anys de crisi van ser molt durs i fins i tot van haver de tancar pisos, però amb el temps han aconseguit refer-se’n i aconseguir tirar endavant amb el projecte. Els pisos són de procedència molt diversa: pisos llogats, cedits per particulars, d’herències intestades, de bancs i un pis cedit per la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social.
Tots els pisos són compartits, però les famílies disposen de tots els serveis, així com de l’atenció de les treballadores socials de la fundació. Per accedir a un pis, els familiars han de ser desplaçats de més de 50 quilòmetres de Barcelona i tenir un familiar a qui cuidar. De vegades, assegura Soler, “no cal que el pacient estigui a l’hospital, pot ser que estigui en convalescència i necessitar anar periòdicament a l’hospital i llavors també pot accedir a un dels pisos”.
“No haver de preocupar-se per on anar a dormir”
És el cas del Josep Solé i la seva família, que són d’Andorra i actualment s’estan en un pis prop de la Sagrada Família. La seva filla, Mireia, assegura que tenir un habitatge els va donar molta tranquil·litat perquè “després del trasbals d’haver de baixar d’Andorra en ambulància i ingressar d’urgència, no haver-se de preocupar per on anar a dormir va ser un gran què”.
La fundació treballa directament amb els Serveis Socials dels hospitals, que són els que detecten si hi ha alguna persona desplaçada. Un cop contacten amb l’entitat, es posa a la família en llista d’espera fins que queda lliure una plaça en un dels pisos. Per a Soler, “l’objectiu és tenir cada vegada més recursos per tal d’eliminar aquesta llista d’espera”.
Una exposició repassa ara la trajectòria de l’entitat a la seu del districte de les Corts. Això és gràcies que una de les línies de treball del districte és la inclusió. Segons la fundació, donar a conèixer la seva tasca és clau per aconseguir més sensibilització i més recursos.