El documental incideix en la segona generació dels barraquistes, és a dir, els nens que van créixer en aquell entorn de cases autoconstruïdes. Segons el seu director, Oscar Dhooge, són nens que van viure una experiència colpidora, van néixer a las barraques i van haver de deixar-les perquè les van destruir. “Aquesta generació ja no té el seu poble, ells ja no poden tornar al seu poble”, diu Dhooge.
El documental és la visualització del llibre ‘Hijos de las barracas’, de Jesús Martínez i Oscar Dhooge, un passeig guiat pel terreny situat a la falda del turó de la Rovira on, des dels anys 50 i fins a l’any 1990, hi va haver fins a 300 habitatges autoconstruïts.
Per Dhooge, fer aquest recorregut era com un exercici per recuperar un espai que ja no existeix, i pel qual avui en dia passa molta gent, perquè s’ha convertit en una zona turística, però del qual es desconeix la història que hi ha al darrere.
‘Francisco Alegre, la memoria barraquista de Barcelona’ s’ha presentat a diversos certàmens i, de moment, ja ha estat finalista del festival Bibliocurts i nominat al Barcelona Planet Film Festival.
